Informe missa 29 de gener de 2011

Estimats!!

Ahir celebràvem l'Eucaristia enmig d'un cap de setmana ben especial. Entre  divendres i dissabte rebien el Sagrament de la Confirmació un bon grup de joves que, al llarg d'un any i mig, s'han estat preparant al Casal Loiola. Que la nostra pregària sigui, avui, especialment per a tots ells. Que l'Esperit els infogui fermesa, fe i coratge per donar testimoni del Crist en les seves vides.

Ahir no hi havia CIM, per tant, teòricament, el Casal havia d'estar més aviat "quiet"...doncs,no!..sempre passen coses. Ahir un equip de l'Espai Ignasià van estar tot el dia dedicats a pintar el segon pis del Casal. La veritat és que tots plegats feien molt de goig. El Casal és la nostra comunitat. Ve a ser el nostre cor, el lloc on recollim la nostra vida i on rellancem la nostra vida de nou. El lloc en el que rebem aliment i renovem el compromís de ser aliment per als altres...Per tant, tenir-ne cura, cuidar-lo, mantenir-lo net, estimar-lo, en definitiva, no deixa der ser cuidar la casa que ens acull, la que ens obre les seves portes i la que avui i ara nosaltres hem de garantir que pugui seguir sent el que és per a generacions quye encara estan per arribar. Gràcies, doncs, a tots els qui van col·laborant en aquest "vetllar" per Casal Loiola.

I ara, l'informe!

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: Ahir destapàvem el signe +. A sota apareixia la frase "Gent que no compta" però col·locada al revés. Es va recol·locar bé de nou.

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Rubén Garcia, Albert Mitjans, Xavier Fernàndez, Ignasi Queralt ( guitarres), Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

So 2,3;3,12-13

3 Cerqueu el Senyor, vosaltres, tots els humils del país, que compliu els seus preceptes. Cerqueu la bondat, cerqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia de l'enuig del Senyor. 12 Jo faré que resti dintre teu una gent humil i pobra que cercarà refugi en el meu nom. 13 La resta d'Israel no farà res de mal ni mentirà, no tindrà als llavis paraules enganyoses. Podrà pasturar i reposar sense que ningú l'esveri.»

Salm 145

7 fa justícia als oprimits,

dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor allibera els presos,

8 el Senyor dóna la vista als cecs,

el Senyor redreça els qui ensopeguen,

el Senyor estima els justos;

9 el Senyor guarda els forasters,

manté les viudes i els orfes,

però capgira els camins dels injustos.

10 El Senyor regna per sempre;

és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

1C 1,26-31

26 Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n'hi ha gaires de savis a la manera d'aquest món ni gaires d'influents o de bona família. 27 Ben al contrari, Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món. 28 Déu ha escollit gent que no compta, els qui el món menysprea; ha escollit els qui no són res per anul·lar els qui són alguna cosa. 29 Així ningú no es pot gloriar davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu units a Jesucrist, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, 31 perquè, tal com diu l'Escriptura, si algú es gloria, que es gloriï en el Senyor.

Mt 5,1-12

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

HOMILIA: L'evangeli d'aquesta setmana ens presenta un d'aquells textos que hem llegit i rellegit moltíssimes vegades. Les Benaurances. Text preciós. Text del que se n'han fet nombroses pregàries. Text que ha esdevingut una mena de full de ruta per a la vida del cristià. Text que problablement no hem entès mai perquè mai no ens hem aturat a pensar-lo de debò. L'Alexis ahir ens deia: "No podem acceptar les Benaurances! Són un escàndol!" I jo pensava....quanta raó té! Què ens està dient Jesús? Que només són feliços aquells que ploren, els qui són calumniats, els perseguits, els insultats? Que només són feliços els qui de debò suporten una creu autèntica  a la seva vida? I jo, força descol·locada, seguia pensant...doncs jo sóc feliç!! Tinc feina, família, salut, amics, estabilitat, dedico part del meu temps a la comunitat, col·laboro en accions dedicades per als més desvalguts...No és aquesta la mateixa radiografia vital de molts de nosaltres?....què hem d'entendre, doncs? Que Jesús no ens parla a nosaltres? Que les Benaurances no van per mi?. L'Alexis seguia parlant i compartia amb nosaltres una intuïció: en aquest text, Jesús ens parla d'una visió, d'una mena de transfiguració de la realitat. Jesús ens parla d'un món que ara encara no és però que és el món i la Paraula definitiva: la realitat  autèntica de Déu i no pas la dels homes; la realitat del Regne i no pas la que segueix la llei del més i fort; la realitat del Cel i no pas la de la terra...i només aquells que viuen aquesta realitat seran recompensats en el cel perquè, de fet, el Regne ja és ben present en les seves vides. Només des d'aquesta perspectiva podríem dir que els màrtirs són benaurats; que els qui estan de dol són benaurats; que els qui han vist la seva vida "transfigurada" són benaurats.

I jo seguia pensant: d'acord, probablement així és; però aleshores, ara jo què faig? He de desitjar que la meva vida sigui transfigurada? Què m'ha de passar per ser acollida al Regne d'aquesta manera? Si no hi ha autèntica creu a la meva vida...no sóc benaurada? Penso que seria molt antinatural desitjar la creu; tendim a desitjar que en la nostra vida hi hagi pau, repòs, serenitat. I a mi em sembla que demanar tot això està molt bé. 

Per tant, potser la possible resposta al "I a mi, que no sóc màrtir, ni estic de dol, ni em calumnien ni em persegueixen...on em porten les Benaurances? Què em demanen?" seria viure amb els ulls ben oberts  per descobrir el Regne de Déu en aquells que sí que han estat transfigurats. Aquells que ara mateix són màrtirs del nostre temps; aquells que pateixen la persecució, aquells que suporten forts trencaments en les seves vides. Aquells que, de fet, són autèntics testimonis del Crist. Autèntics testimonis de benaurança. I davant d'aquestes persones, no ens resta altra cosa que abaixar el cap, reconèixer que jo no sóc digne d'entrar a la casa del Pare i deixar que aquests testimonis ens obrin els ulls, el cor i la ment a una manera de nova de viure i de ser en el nostre petit món tan immensament feliç.

POSTMISSA: un grupet de joves van compartir sopar i van veure la pel·lícula "El efecto mariposa"

La meva proposta per aquesta setmana és que cadascú de nosaltres busquem un testimoni de Benaurança real, autèntic. Que la nostra pregària sigui: Senyor, benaurat ell perquè viu autènticament en Tu.Que la meva vida s'inspiri en el seu testimoni.

Una abraçada!

Montse

Informe missa amb el bisbe Taltavull ( 22 gener de 2011)

Estimats!

Fins avui no trobo el moment d'escriure aquest informe. La vida té aquestes coses: els afers "urgents" sovint bloquegen els "importants", però, vaja!, al final he trobat l'espai per escriure.
El passat dissabte 22 no va ser un dissabte com els altres. Teníem un convidat: el bisbe Sebastià Taltavull. Com que ja es preveia una eucaristia molt concorreguda, els del CIM van cedir el seu espai per la formació final per tal que poguéssim encabir el màxim de cadires possibles ( de fet,en vam col·locar exactament 264 que es van omplir del tot). Mentrestant, un grup de CVX Berchmans preparava el piscolabis que després tancaria l'espai de col·loqui amb el bisbe posterior a la missa i el Pere Cortiella es disposava a rebre el bisbe i ensenyar-li el Casal abans de l'inici de la celebració. No cal explicitar que el moviment que hi ha haver entre les 18h i les 19:30h va ser força interessant! Crec que cal agrair l'esforç de tots i, especialment, als del CIM no tan sols per cedir i facilitar l'espai sinó per l'ajut a l'hora de col·locar les cadires a la sala, cosa que suposa una activitat física bastant considerable.

Després de la missa que descric a continuació, un grup de persones vam compartir una estona de diàleg amb el bisbe. Moment en el que vam poder parlar amb ell de l'església, dels joves, del Casal, del seu itinerari personal en un clima de proximitat i cordialitat. No deixa de ser una oportunitat ben interessant poder parlar amb un bisbe del que són les esperances i les preocupacions dels creients d'avui; dels reptes que se'ns presenten en el segle XXI, del paper dels laics...jo diria que ens vam quedar amb ganes de seguir conversant amb ell. Potser podrem repetir algun altre dia aquesta proposta per tal que molts d'altres s'hi puguin afegir.

Bé, aquí va l'informe!

PREVERES: bisbe Taltavull (presidint), Alexis Bueno i Joaqui Salord ( concelebrant)
MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel), Rubén Garcia, Albert Mitjans i Ignasi Queralt ( guitarres).
SÍMBOL: Destapàvem un interrogant on apareixia escrit "veniu amb mi".
LECTURES:

Is 9,1-4
1 El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós. 2 Tu, Senyor, els has multiplicat, els has omplert d'una alegria immensa. S'alegren davant teu com la gent a la sega, com els vencedors que es reparteixen el botí. 3 El jou que els afeixugava, la barra que duien a l'espatlla, el garrot del seu opressor, tot ho has trossejat com el dia de Madian. 4 Les botes dels soldats que sotraguejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora.

Salm 26
El Senyor m'il•lumina i em salva:
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida:
qui em pot esfereir?
4 Una cosa he demanat al Senyor
i la desitjo amb tota l'ànima:
poder viure a la casa del Senyor
tots els dies de la vida,
per fruir-hi de l'encís del Senyor
i vetllar pel seu temple.
13 N'estic cert, fruiré en el país de la vida
de la bondat que em té el Senyor.
14 Espera en el Senyor;
sigues valent, que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor.

1C 1,10-13.17
10 No murmureu, com alguns d'ells murmuraren, i van morir a mans de l'exterminador. 11 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.
12 Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure. 13 Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.
17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.

Mt 4,12-23
12 Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea; 13 però va deixar Natzaret i se n'anà a viure a Cafarnaüm, vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí. 14 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:15 Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: 16 el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra. 17 Des d'aleshores Jesús començà a predicar. Deia:--Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. 18 Tot caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l'aigua. Eren pescadors. 19 Jesús els diu:--Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. 20 Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. 21 Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. 22 Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir. 23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.

HOMILIA: No faig una transcripció de l'homilia del bisbe Sebastià sinó algunes idees que voldria compartir amb vosaltres. Em va agradar molt la frase del bisbe, en el seu parlar menorquí: " el Regne és un poc el món al revés". Em va semblar suggerent. Així és. Com podem proclamar, en el nostre món d'avui, la nostra fe si, en la concreció de les nostres paraules, dels nostres gestos i de les nostres accions no hi ha el descobriment d'anar una mica a contra-corrent? Jesús mateix, en la seva vida, va ser un incomprès, un rebutjat..fins a la mort en Creu. Els primers deixebles varen ser perseguits i tractats com a "perillosos" pels seus coetanis....I nosaltres avui heretem aquesta fe, rebuda pel Baptisme i confirmada en la Confirmació. Alimentem aquesta fe en la comunió i en l'Eucaristia. No significa això que vivim lliurats a ser també testimonis d'un missatge que ha de ser interpel·lador? Que ha d'incomodar el nostre món? Dos moments forts de l'evangeli del diumenge són les paraules:"Convertiu-vos" i "Veniu amb mi". Unes paraules adreçades als primers deixebles que ens cal escoltar amb atenció. Jesús avui ens diu també a nosaltres "Convertiu-vos". I convertir-se no és altra cosa que canviar el sentit i la direcció de la nostra mirada. Vol dir ser capaços de renéixer de nou, rellegir la vida de nou, ser a la vida de manera nova! I ens hem de preguntar,ara i avui, al segle XXI, què significa viure d'una manera nova. Ens hem de preguntar en què la nostra vida pot ser més autèntica i més explícitament cristiana. I després...veniu amb mi! Viure amb Ell implica impregnar-nos d'Ell, que esdevingui el centre del nostre cor. Seguir-lo significa respondre a una crida. Ens sentim cridats? Convocats? Si així és, sabrem trobar la manera de respondre des de la fidelitat i l'autenticitat.

Que aquesta setmana la nostra pregària ens faci mirar dins el nostre cor: Jesús em converteix? La seva crida em mou a ser en el món de manera nova?

Una abraçada!

Montse

I aquí teniu un link per veure les fotos!

http://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=montsepuiggrosllavines&target=ALBUM&id=5566234038304755521&authkey=Gv1sRgCN-Onv-g0OG3Zw&feat=email

Informe missa 15 de gener de 2011

Amics!

Aquest cop em toca la difícil tasca de substituir a la Montse!!!

Així que serà molt més sosso (segur) i breu (això no estic tan segur).

Simplement us adjunto aquí les lectures de la Missa del dissabte i l'Homilia....

Eucaristia preciosa, on tornem a quasi no cabre! Protagonistes: els joves de 3r i 4rt ESO que havien fet voluntariat per la tarda, i també els nens del CIM, com no!

Aquí teniu l'informe d'avui:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Pedro Rivero com a diaca.

SÍMBOL: Un misteriós CRDT es convertia en "CRIDAT PER VOLER DE DÉU".

MÚSICS... Boníssim (no tinc aquí la llista!).

LECTURES:

Primera lectura: Isaïes 49,3.5-6

El Senyor em digué : «Ets el meu servent; en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»

Ara ha parlat el Senyor, ell que m'ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent,

perquè fes tornar cap a ell el poble de Jacob i aplegués Israel al seu voltant. Als ulls del Senyor jo sóc preciós; el meu Déu és la meva força. M'ha dit: «És massa poc que siguis el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel. Jo t'he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació d'un cap a l'altre de la terra.»

Segona lectura : 1ª Corintis 1,1-3

Pau, cridat per voler de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el germà Sòstenes, a l'església de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants; a vosaltres que esteu units amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Evangeli (Jn 1,29-34)
L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: "Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia." Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel.» Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: "Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant." Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu.» HOMILI

HOMILIA

Una petita lliçó sobre el mirar i el veure

Introducció: mirem i no veiem

- “Graveu les meves paraules”.... aquest és el manament, el lema de tota aquest temps... i les paraules no s’entenen! Paraules com: “Mireu l’anyell de Déu”... i només veiem un home, Jesús.

- “He vist l’Esperit Sant que davallava sobre ell com un colom”. I nosaltres no veiem res!!!!

- Hem tornat a néixer (com el Francesc Padrosa!), estem en la necessitat d’aprendre tot de nou...

Què ha vist el testimoni?

- Mirar i veure, que importants aquests verbs.... Joan Baptista sembla haver vist en Jesús el que es prometia a Isaïes, algú que seria “llum de tots els pobles, perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra”.

- Què va veure Christian de Chergé, el superior de la comunitat de monjos assassinats a Argèlia fa uns anys (ara surt la pel·lícula “des dieux et des hommes”). Això va escriure en la carta que calia obrir en cas de la seva mort violenta:

En este GRACIAS en el que está todo dicho, de ahora en más, sobre mi vida, yo los incluyo, por supuesto, amigos de ayer y de hoy y a vosotros, oh amigos de aquí, junto a mi madre y a mi padre, mis hermanas y hermanos y los suyos, ¡el céntuplo concedido, como fue prometido! Y a ti también, amigo del último instante, que no habrás sabido lo que hacías. Sí, para ti también quiero este GRACIAS, y este “A-Dios” en cuyo rostro te contemplo. Y que nos sea concedido reencontrarnos, ladrones bienaventurados, en el paraíso, si así lo quiere Dios, Padre nuestro, tuyo y mío. ¡AMÉN! Tibhirine, 1 de enero de 1994

- Què va veure quan mirava el valor de la seva pròpia vida? Què va veure quan mirava la mort cara a cara? I què veiem nosaltres en la seva vida, en la decisió dels monjos de quedar-se, malgrat l’amenaça directa dels islamistes? Un gest inútil? Un sacrifici que no serveix de res?

- Un exemple molt més senzill, més proper (un company em diu que sempre parlo de màrtirs!): Manolita, la religiosa de la Casa d’Exercicis de Sarrià, que et fa sempre tots els favors que li demanes: “veu les coses fàcils”, realment les veu així. Té una mirada més simple que jo!

La fe, fiar-nos del testimoni

- Sembla com si tota la vida del Baptista només ha servit per donar testimoni, per assenyalar al Crist: “Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”.

- Aquell que sembla enfrontar-se al Món i la seva violència, la seva mentida... i el venç encara que aplastat... com els monjos de Tibhrine.

- I aqui mirem nosaltres? Qui agafem com a testimonis i què ens assenyalen? A qui mirem? De qui ens fiem?

Una comunitat que té testimonis i assenyala

- Més encara: què veu la gent quan ens mira a nosaltres, a la nostra comunitat?

- Molts miren i no veuen. Però segur que qui no mira no veu! Que important és assenyalar en la direcció correcta!

- En què se’ns nota la fe?

- La nostra vida assenyala vers Jesús?

- Alguns dels nostres joves es confirmen aviat: a qui miren ells?

- Nosaltres, avui, cridats a ser apòstols com Pau, a ser testimonis com el Baptista... a donar la vida com el monjo a Argèlia?

- Demanem el do de l’Esperit per veure profundament en la realitat, en la gent. - Demanem de confiar en aquells que veuen més, i més lluny que nosaltres, com els monjos d’Argèlia.

- Què heu vist vosaltres, els joves, en el voluntariat? A Déu mateix? Qui ens ajudarà a veure aquesta veritat produnda?

Que aquests punts de reflexió condueixin la nostra pregària aquesta setmana!

Alexis Bueno sj.

Informe missa 8 gener 2011

Estimats!

Bon any 2011! Avui hem celebrat la primera missa del nou any al Casal en una celebració que pensàvem que seria poc concorreguda.....i, en canvi, capella plena una vegada més! Serà veritat que haurem de comprar un carril del carrer Balmes per engrandir el nostre Casal?? Bromes a part, quin goig aquest retrobament. Aquests diumenges, sense missa al Casal, un se sent una mica "fora de casa" i, el moment del retrobament, no deixa de ser un esclat ben preciós d'experiència comunitària, de poble que camina junt i en fraternitat. I retrobament avui amb germans de la nostra comunitat com el Guille i la Mónica que han estat un any a Nicaragua i que han compartit amb nosaltres aquesta experiència; un compartir que segur que podrà ser molt més ampli i extens en altres moments.Benvinguts a casa a tots, doncs!

Aquí teniu l'informe d'avui:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Jesús Renau i Pablo...no sé el cognom... ( assistent de CVX-Espanya).

SÍMBOL: Hem encetat avui un nou fil conductor. Sota el lema "Graveu les meves paraules" han aparegut un conjunt de símbols i lletres que són, a priori, inintel·ligibles.

MÚSICS: Victor Jordà ( bateria), Jordi Llop, Albert Mitjans i Xavi Casanovas ( guitarres), Luis Jordà ( saxo) i Alex Miralles ( violoncel) i una servidora als cants.

LECTURES:

Is 42,1-4.6-7

1 «Aquí teniu el meu servent,que jo sostinc, el meu elegit,en qui m'he complagut. He posat damunt d'ell el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions.2 No crida ni alça la veu, no la fa sentir pels carrers.3 No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la. Porta la justícia amb fermesa, 4 sense vacil·lar ni doblegar-se,

fins que l'haurà implantada a la terra; i els qui viuen lluny, a les illes, esperaran les seves decisions.» 6 «Jo, el Senyor, t'he cridat amb benvolença, t'he pres per la mà i t'he format, perquè siguis aliança dels pobles,

llum de les nacions. 7 Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca.

Fets 10,34-38

34 Llavors Pere prengué la paraula i digué:

--Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, 35 sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. 36 Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots els homes. 37 Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan prediqués a la gent que es fessin batejar. 38 Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell

Mt 3,13-17

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:

--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

15 Jesús li respongué:

--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

HOMILIA:Abans de començar, voldria dir que aquests "resums" de les homilies són, a voltes, fidels al que ens ha dit el prevere i, a voltes, són un deixar ressonar el que s'ha escoltat afegint percepcions pròpies. No és, en cap cas, una transcripció literal del que ha estat l'homilia.

 Avui, festa del Baptisme del Senyor. Venim del Nadal, temps en què hem celebrat el naixement de Jesús. Hem acompanyat, aquests dies, un Jesús infant que es fa home entre nosaltres, que ens porta alguna notícia novedosa i meravellosa, que ens fa mirar la vida i la realitat des d'un altre punt de vista, com li va passar al nostre personatge del relat de l'Advent. Aquell home del relat ( que som tots i cadascun de nosaltres) s'adonava que molt més enllà de les seves petiteses, hi ha vida, hi ha llum, hi ha salvació per a ell i per a la humanitat sencera. Amb aquesta notícia gravada als nostres cors, hem celebrat aquests dies les festes de Nadal. Però avui hem fet un pas més...perquè aquest Jesús Infant té molt a dir-nos i molt a ensenyar-nos. Ens trobem en el moment del Baptisme a la desembocadura del Riu Jordà. Sembla que el naixement del dia de Nadal no ha estat més que un tast del que ha de passar en realitat. Avui Déu mateix ens diu: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut". No ho teníem clar, ja? Per què aquesta insistència en dir-nos qui és Jesús? No ens va quedar ja prou clar la Nit de Nadal? Doncs sembla que no!! Avui som testimonis d'un re-naixement. L'Infant que neix el dia Nadal és el Déu que s'encarna i que es compromet amb nosaltres fent-se home. L'adult que avui rep el Baptisme a mans de Joan Baptista, és Aquell que neix en la profunditat de la seva identitat i de la seva missió. Avui, Déu mateix agafa de la mà Jesús i ens diu a tots nosaltres que camina amb Ell, que viu en Ell, que pateix amb Ell i que es complau en Ell. Contemplem ara aquesta escena contemplant-nos a nosaltres mateixos. Avui Jesús reneix a una nova vida: inici de la seva predicació i de la seva vida pública. Punt de partença d'un itinerari en el que no deixarà de fer el bé, en el que estimarà el més pobre, en el que acollirà el qui està més sol, en el que consolarà el més avergonyit. I nosaltres?Rememorem el que devia ser el nostre baptisme...aquell dia, més llunyà o més proper, ens va succeir alguna cosa meravellosa de la que potser mai no n'hem estat conscients. Déu ens va assenyalar, Déu va obrir el cel per nosaltres i ens va dir: t'estimo, tu ets el meu fill/a estimat/da. En tu m'he complagut....tanquem uns segons els ulls, agafem una alenada d'aire i deixem que ressonin fort, en el nostre interior, aquestes paraules de Déu que ja no s'adrecen només a Jesús sinó a cadascun de nosaltres - amb nom i cognom- que hem estat batejats en Crist i per Crist, agafats de la mà de Déu amb tanta tendresa i amb tanta complaença. I, com Jesús, anar per la vida agafats de la mà de Déu no és altra cosa que viure desvivint-nos per aquells que no tenen motius per viure. I per això avui pren molt de sentit aquest símbol que hem presentat i que ens acompanyarà fins a la Quaresma.Avui el signe dels dos punts negres s'han descobert i ha aparegut a sota la mateixa imatge però en blanc. Dos punts blancs amb unes paraules escrites: "Aquest és el meu Fill". Si som re-nascuts. Si tu i jo i l'altre som el seu fill/a. Si admetem que acabem d'obrir els ulls a una nova vida, a una nova identitat en el Senyor..tenim tantes coses per aprendre!! No sabem ni llegir! No entenem res de res. Cap lletra, cap símbol té lògica..necesitem la mà d'algú que sap el missatge que s'amaga al fons per anar-lo descobrint, per créixer, per fer  la gran descoberta d'un missatge tant potent que no farà cap altra cosa que deixar-nos de genolls, davant de Déu i oferir-li les nostres mans i tot el nostre ésser per sotmetre'l a la seva voluntat. I, per part nostra, com un nadó en braços de la mare, viurem en l'absoluta confiança que, malgrat la incapacitat d'entendre-ho tot, ni ara ni potser mai, ens sabem estimats per algú que és capaç de donar la vida per nosaltres. Algú pot negar-se a un amor tan incondicional?


Per a aquesta setmana, us proposo, senzillament, l'exercici que cada dia dediquem uns minuts a fer ressonar aquestes paraules de Déu: Tu ets el meu fill estimat, en tu m'he complagut...simple ressonar que faci créixer en nosaltres una cega confiança en Aquell que ens parla d'aquesta manera.


I si encara voleu més reflexió...aquí teniu un link ben preciós: les homilies del Marc Vilarassau. Val la pena!http://homiliadelmarc.blogspot.com/


Una abraçada!


Montse