Informe 3r Diumenge de Quaresma

Estimats!

Seguim fent camí en aquesta Quaresma en la que tenim la nostra mirada posada en el Crist en creu. I com sempre, amb la intervenció de força gent que ajuda i col·labora en aquestes misses: el Xavi Casanovas amb la proposta dels cants, la Mercè Garí muntant el PPT de lletres de cants cada setmana, els pares i mares catequistes en la seva lloable tasca d'atenció als més petits, el Joan i la Montserrat Socorro en la preparació de la credència i de l'altar, el Siscu atenent tants detalls ben necessaris per al bon funcionament de tot,. el Victor Jordà graduant el volum dels micros..en fi...segur que em deixo algú però, certament,aquestes celebracions no són fruit de la improvisació sinó de l'estima de molts per aquesta comunitat. Gràcies!!!

Ahir pregàvem cantant "jo tinc set de Tu, tinc set del teu amor; jo tinc set de Tu, oh font de llibertat" i en aquest cant, amb les nostres mirades centrades en el Crist en creu, anem convertint el nostre cor, anem recobrant la Vida en la mesura que creix , en nosaltres, el desig de confiar plenament en Jesús i d'abandonar-nos a Ell, reconeixent alhora com n'estem de lluny i com n'estem, d'assedegats, del seu Amor.

Aquí l'informe:

PREVERE: Alexis Bueno ( presidint) i Pedro Rivero ( diaca)

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta). Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa), Albert Mitjans i Xavier Frenàndez ( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES:

Ex 17,3-7

3 Però el poble tenia set i murmurava contra Moisès. Deia:

--Per què ens has tret d'Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar?

4 Moisès va clamar al Senyor:

--Què haig de fer per aquest poble? Acabaran apedregant-me.

5 El Senyor respongué a Moisès:

--Passa al davant del poble i fes-te acompanyar d'alguns ancians d'Israel; pren el bastó amb què donaves cops al Nil, i camina. 6 Jo estaré allí davant teu damunt la roca, a l'Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.

Moisès ho va fer així, en presència dels ancians d'Israel, 7 i donà a aquell lloc el nom de Massà i Meribà (que vol dir «prova» i «discussió»), perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: «El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?»

Rm 5,1-2.5-8

1 Ara, doncs, que som justos per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. 2 Per ell, en virtut de la fe, tenim entrada en aquesta gràcia que ja posseïm en ferm, i per ell hem rebut l'honor d'esperar la glòria de Déu. 5 I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors. 6 Perquè, quan encara érem del tot febles, Crist, en el temps fixat per Déu, va morir pels qui érem dolents. 7 De fet, amb prou feines trobaríem algú que volgués morir per un home just; més ben dit, potser sí que algú estaria disposat a morir per un home bo. 8 Però Déu ha donat prova de l'amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.

Jo 4,5-42 ( breu)

Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; 6 allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. 7 Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

--Dóna'm aigua.

8 Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.

9 Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10 Jesús li respongué:

--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.

11 La dona li diu:

--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? 12 El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13 Jesús li respongué:

--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. 14 Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.

15 Li diu la dona:

--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

19 La dona li respon:

--Senyor, veig que ets un profeta. 20 Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.

21 Jesús li diu:

--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. 22 Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. 23 Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. 24 Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.

25 Li diu la dona:

--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.

26 Jesús li respon:

--Sóc jo, el qui et parla.

39 Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» 40 Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. 41 Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, 42 i deien a la dona:

--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.

HOMILIA: Ahir ens va conduir en l'homilia el Pedro Rivero resseguint, de manera ben preciosa, la lectura de l'evangeli. En primer lloc, la reacció de la samaritana enfront el prec de Jesús: "Dóna'm aigua". Un jueu com Jesús, que gosa atansar-se a una samaritana..això ja la deixa ben descol·locada;des de quan un jueu parla amb una persona de Samaria? i encara més quan ell li diu "si sabessis què vol donar-te Déu"...En la samaritana hi ha, sens dubte, la nostra mirada ben cega a l'autèntica invitació de Jesús. L'aigua que nosaltres perseguim és la que satisfà les nostres petiteses, les nostres seguretats, el nostre petit món i, per defecte, ens posem en alerta si algú gosa estirar la corda d'una vida que sentim tan nostra, tan controlada, tan protegida sota pany i clau. Jesús ens ofereix l'aigua viva; la que, inevitablement comporta trencar amb les nostres seguretats, la que ens demana abandonar pany i clau i obrir totalment la nostra vida al Pare, al seu Amor. Jesús capgira la mirada de la dona..i la nostra! Ens porta al penediment, a la humilitat més absoluta, a no caminar tenint set de les ridiculeses en les que fonamentem la nostra existència, a prendre consciència del nostre pecat...Només així, la mirada de la samaritana i la nostra ja no esdevé cega. El penediment i el perdó fan possible confessar que Déu és el Senyor, que Jesús el el Messies, l'únic capaç de fer-nos recobrar la vida.

Que la pregària que proposem per a aquesta setmana ens hi ajudi!

RECOBRAREU LA VIDA

3r DIUMENGE DE QUARESMA

Senyor, enmig dels nostres deserts,

morts de set, ens sobrevé el dubte: ets o no amb nosaltres?

Però, enmig de la prova, Tu ets la «prova» d´amor.

Buscant una font, ens ofereixes Tu l´aigua que dóna vida eterna.

Senyor, tinc set, molta set; dóna´m de la teva aigua. Sadolla´m de tu!

Vessa el teu amor en el meu cor!

PARAULES DE L´ESCRIPTURA PER MEDITAR

« Per què ens has tret d´Egipte? Per fer-nos morir de set, amb els nostres fills i el nostre bestiar? » (Ex 17, 3)

« Déu ha donat prova de l´amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors » (Rm 5, 8)

« El qui begui de l´aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set : l´aigua que jo li donaré es convertirà dintre d´ell en una font d´on brollarà vida eterna. » (Jn 4, 14)

POSTMISSA: Un grup de joves van fer una activitat a partir de músic i fotografies molt ben preparada!

Que tingueu una bona setmana!

Montse

Informe 2n diumenge de Quaresma

Amics,

Ahir,segon Diumenge de Quaresma, i un dissabte més, es reuneix la nostra estimada comunitat per celebrar l'eucaristia. Ens vam sentir en profunda comunió i pregària amb tots els nostres companys i amics que aquest dissabte estaven a la mateixa hora celebrant l'eucaristia al Clot amb els nois i noies de 3r i 4t ESO, com cloenda de l'Skanejat, que segons m'ha arribat, ha anat molt bé (com no podria ser d'una altra manera). Que meravellós, oi? i quanta vida !!!

Aquí l'informe:

PREVERES: Llorenç Puig

SÍMBOL: El dimecres de cendra ja vam "estrenar" el nou fil conductor per a aquest temps de Quaresma: RECOBRAREU LA VIDA. I en el moment de post-comunió, com ja vam fer Dissabte passat, vam resar, tots junts, una pregària que tothom va trobar a la seva cadira.

MÚSICA: Lluis Jordà, Ferchu Massut, Ruben Garcia i Albert Mitjans (guitarres), Alex Miralles (violoncel) i Àngels Melgosa dirigint els cants

LECTURES:

Gn 12, 1-4a

El Senyor va dir a Abram:
-Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys.

2 Tm 1, 8-10
Per tant, no t'avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor ni t'avergonyeixis de mi, presoner per causa d'ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l'evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat

Mt 17, 1-9
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
-Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
-Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:
-Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre:
-No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts

HOMILIA: Les lectures d'aquest Diumenge ens inspiren dues idees per a aquest temps de Quaresma: l' experiència de la fe i l' experiència del coneixement profund de Jesús.L'experiència de la fe que ens explica la primera lectura. Déu demana a Abraham que marxi de la seva terra, que abandoni la seva tribu, les seves seguretats, allò que coneix, i que marxi. I és més, no li diu cap a on. Déu fa una proposta totalment basada en la confiança, i en el moment que accepta aquesta proposta, el centre d'atenció ja no són les meves seguretats. Instruccions clares, juntament amb una proposta de seguretat. I davant d'això, la pregunta que ens podem fer no és gens fàcil, i per a mi (no sé per a vosaltres) us asseguro que un tant incòmode... Com està la meva fe? Baso la meva fe en seguretats i certeses? Visc de VERITAT la meva fe com una aposta de confiança?

I en l'Evangeli, fixem-nos que la transformació és el moment en el que els deixebles copsen la profunditat de Jesús. Al mateix Jesús, amic i company, però son capaços de copsar-ne una profunditat nova. Per arribar a aquest punt, Jesús agafa de la mà els tres deixebles. Si, i és que únicament podem arribar a conèixer Jesús en profunditat si ens atrevim a posar-nos en camí amb Ell. I a mi, el que em surt es ¡¡¡¡¡ uffff !!! ¡¡¡¡ Com si fos tan fàcil !!!!! Ens hi atrevim de veritat? Deixem que Jesús ens agafi de les mans?

 

I davant de tot això, en Llorenç ens va animar a deixar les nostres seguretats durant aquesta Quaresma i a llençar-nos a estimar confiadament. Ens hi llencem? Tot sols segur que no podem, necessitem l'ajuda de l' oració i el silenci. Un bon repte, gens fàcil (però.. algú ha dit que això de ser cristià sigui fàcil?) I tant de bo així aconseguim veure les coses senzilles amb una profunditat nova.

I aquí teniu la pregària que vam resar junts en el moment de la post-comunió:

Senyor, Tu m´has cridat.
Tu m´has fet sortir de «les meves coses»
com a Abraham, Pere, Jaume i Joan.
Regala´m, Senyor, un Tabor.
Condueix-me a un lloc elevat per veure-hi,
per veure´t amb els ulls del Pare:
« Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo! »
I que aquest coneixement intern
m´enforteixi per donar testimoni teu.

PARAULES DE L´ESCRIPTURA PER MEDITAR

« Vés-te´n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t´indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.» (Gn 12, 1-2)

« Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seva pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. » (2Tm 1, 9)

« Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m´he complagut; escolteu-lo. » (Mt 17, 5)

Una forta abraçada i molt bona setmana i ¡¡¡¡ A ESTIMAR SENSE MESURA !!!!

Saida

Informe 1r Diumenge de Quaresma 2011

Estimats!

Ahir,primer diumenge de Quaresma i celebració del dia de Sant Ignasi. Diu una antiga dita llatina "unus christianus, nullus christianus", és a dir, "un cristià sol no és un cristià". Jo crec que, després de la missa d'ahir, no podem fer altra cosa que donar gràcies a Déu per tantes persones que tenim al costat, amb les que fem camí i amb les que compartim el més íntim que tenim: la fe. Ahir la capella estava plena a vessar: els amics del Casal, la xarxa Manresanet, el grup del reciclatge que venien de Manresa acompanyats pel Carles Marcet i moltes altres persones que es van sentir convocades a celebrar, en aquesta Eucaristia, el dia de la canonització de Sant Ignasi: el nostre inspirador i el nostre model.  I vam tenir ben presents els amics del CIM que eren d'excursió de cap de setmana!.I jo mirava la gent i pensava: Montse, hi ha moltes cares que desconeixes i, en canvi, quanta comunió i quanta fraternitat inspira el fet de trobar-te pregant amb l'altre, cantant amb l'altre, celebrant la fe amb l'altre. El Crist elimina barreres, desconeixements, distàncies, i ens fa, per damunt de tot, germans, convocats en l'església en el seu nom i enviats, des de l'església, a portar el seu nom a tot arreu. La comunitat universal és el que dóna ple sentit a la vida del cristià. Que sapiguem viure com a autèntics germans!

Aquí l'informe:

PREVERES: Alexis Bueno ( presidint) i Quim Pons, Llorenç Puig i Carles Marcet ( concelebrant).

SÍMBOL: El dimecres de cendra ja vam "estrenar" el nou fil conductor per a aquest temps de Quaresma: RECOBRAREU LA VIDA. I en el moment de post-comunió, vam resar, tots junts, una pregària que tothom va trobar a la seva cadira, davant d'un Crist il·luminat enmig d'una capella a les fosques.

MÚSICS: Victor Jordà ( caixa), Xavi Casanovas ( trompeta), Maria Semur, Eugènia Alsina i Xavier Fernàndez 

( guitarres) i una servidora als cants.

LECTURES:

Gn 2,7-9;3,1-7

 3 Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. 4 Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats. Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel 5 no hi havia cap matoll ni havia nascut l'herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que pogués conrear els camps. 6 Però de dintre la terra pujava una humitat que els amarava en tota la seva extensió. 7 Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l'alè de vida, i l'home es convertí en un ésser viu. 8 Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l'Edèn, a la regió d'orient, i va posar-hi l'home que havia modelat. 9 El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil tota mena d'arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi féu néixer l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. 1 La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona:

-Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

2 La dona va respondre a la serp:

-Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

4 La serp li va replicar:

-No, no moriríeu pas! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.

6 Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. 7 Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars.

Rm 5,12-19

12 Per obra d'un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort; i així la mort s'ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat. 13 Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha Llei, el pecat no pot ser sancionat. 14 Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d'Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d'Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.

15 Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d'un de sol, molt més abundosament s'ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. 16 De fet, el do tampoc no té comparació amb les conseqüències del pecat d'un de sol: el pecat d'un sol home ha fet que el judici acabés en condemna, mentre que, després de moltes faltes, el do acaba fent-nos justos. 17 Així, doncs, si per la falta d'un de sol la mort ha imperat per culpa d'ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.

18 Per tant, així com per la falta d'un sol home la condemna s'ha estès a tots els homes, també, perquè ha estat just un de sol, tots els homes són fets justos i obtenen la vida. 19 Així com per la desobediència d'un de sol tots han esdevingut pecadors, també per l'obediència d'un de sol tots seran fets justos.

Mt 4,1-11

1 Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2 Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. 3 El temptador se li acostà i li digué:

--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.

4 Però ell li va respondre:

--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

5 Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple 6 i li diu:

--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.

7 Jesús li contestà:

--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.

8 Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria 9 i li diu:

--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.

10 Li diu Jesús:

--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.

HOMILIA: Ahir, l'Alexis ens parlava del desert, del pecat, de les temptacions de fama,poder i glòria que el temptador provoca en Jesús. Temps de Quaresma en el que, per començar el nostre itinerari, ens toca mirar el "temptador" que té cadascú de nosaltres en el nostre interior. I, en el dia de Sant Ignasi, també ens va parlar de la seva conversió i del Magis. I aquí és on jo m'aturo i contemplo; des de les meves paraules i sota el filtre del meu ressò ben personal. Ignasi de Loiola, de bona família, disposat a guanyar batalles de caràcter polític, heroi del seu temps, va ser ferit en una cama i aquest fet el va deixar convalescent. No tenia al seu abast cap altra cosa que llibres de sants i es commoure tant amb aquesta lectura que va fer un gir en la seva vida. Volia ser un gran heroi de la fe, en l'església...disposat a fer, de la seva vida, una vida de sant que d'altre poguessin llegir en segles posteriors i poguessin admirar i, sobretot, imitar. Nosaltres no som Ignasi de Loiola però...podríem ser honestos amb nosaltres mateixos i reconèixer que el mateix temptador d'Ignasi viu, també, en el nostre interior? Fem camps de treball, donem diners als pobres, omplim la missa del Casal, muntem activitats per als més joves, fem de catequistes, anem a recessos, muntem el Magis 2011...per a què? En el fons del fons...no busquem una recompensa? No som temptats, com ho van ser Jesús i Ignasi, per un afany de fama, de glòria, de poder? No "exigim" una miqueta que Déu ens compensi d'alguna manera? Entendríem que Déu, en el moment del judici final, ens digui..."molt bé, has estat bona gent però abans que tu, n'han de passar molts d'altres...i que els altres siguin ben pecadors en aquesta vida!!!Bufff....a mi no em fa cap gràcia! Jo, que en broma- o potser no?- sempre dic que Déu està encantat amb nosaltres!

Però la historieta segueix...i aquest Ignasi disposat a tot, contra viento y marea, es troba aturat a Manresa perquè no pot accedir a la ciutat de Barcelona. I és aquí on es produeix, en Ignasi, la seva veritable conversió: Adora el teu Déu, ell tot sol! Com deia Jesús al desert.  I Magis - aquest MÉS que corre perill de ser manipulat i adulterat- esdevé ple de sentit. Perquè Ignasi es desmunta del tot, perquè el seu "anar a més" "ser més i millor" no era altra cosa que donar un SÏ estrepitós al temptador en la seva hàbil missió d'embrutir el nostre eperit i de posar-hi un déu fals que no porta el nom del Crist sinó el nom propi de cadascú de nosaltres. Vivim la nostra vida jugant a ser déu i maquillant el pecat amb paraules precioses de Jesús i de l'evangeli per fer-ho més discret? Quanta por ens fa mirar l'evidència del nostre pecat, de la nostra limitació! Ignasi va mirar el seu pecat, el va contemplar i va caure de genolls. Perquè Magis és més al servei del Regne, més sota la voluntat del Pare, més Ell i menys tu. Vivim aquest temps de Quaresma fent memòria especial del nostre patró i de la seva autèntica conversió. I com a proposta de pregària, us escric aquí sota, la pregària que ahir vam resar junts en el moment de postcomunió; moment preciós, intens en el que la foscor del nostre pecat només troba consol i resposta en un Crist crucificat per nosaltres que és llum i és vida.

1r DIUMENGE DE QUARESMA

Gràcies, Senyor, pel do de la vida;

pel teu alè dins la nostra pols

que ens ha fet vivents.

Obre´ns, Tu, els ulls, perquè sapiguem reconèixer els falsos camins

que per molt temptadors que siguin

 són un “no” a Tu.

Sols de tu ve la Vida.

Dóna´ns l´abundància de la teva Gràcia.

Dóna´ns la força per dir:

 “Aparta´t de mi, Satanàs!”

PARAULES DE L´ESCRIPTURA PER MEDITAR

« El Senyor-Déu va modelar l´home amb pols de la terra. Li va infondre l´alè de vida, i l´home es convertí en un ésser viu. » (Gn 2, 7)

« El do no té comparació amb la falta, perquè si tant han mort per la falta d´un de sol, molt més abundosament s´ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist. » (Rm 5, 15)

« L´home no viu només de pa ; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. » (Mt 4, 4)

POSTMISSA: Ahir ens vam desplaçar a l'església de Casp per participar en un concert  Gospel pro-Magis  que va ser una passada! Gràcies!

Una abraçada a tots!

Montse

Informe missa 5 de març de 2011

Estimats!

Ahir celebració de l'Eucaristia més íntima i, alhora, tant en comunió amb d'altres!! Una tanda del CIM era d'excursió; l'Espai Ignasià era de recés a Manresa; un grup d'universitaris també eren de recés. Tots dispersats i, al mateix temps, units en la pregària i en la comunió. Va ser la darrera eucaristia d'aquest temps ordinari. La setmana vinent ja encetem la Quaresma i, per tant, nou fil conductor preparat pel grup de litúrgia. A veure què passarà!

Aquí va l'informe!

PREVERE: Alexis Bueno

SÍMBOL: Les paraules "Fonamentada roca" passaven a ser "Fonamentada sobre roca" i subratllades.

MÚSICS: Maria Semur, Albert Mitjans i Montse Puiggròs a les guitarres. El micro del director de cants va quedar sol. Ja  sabeu! Tots els qui vulgueu afegir-vos al grup de músics esteu més que convidats. Us necessitem! Només cal que us adreceu al Xavi Casanovas que és el "jefe" de l'equip de música.

LECTURES:

Dt 11,18.26-28

18 Graveu, doncs, en el vostre cor i en la vostra ànima les paraules dels meus manaments: lligueu-vos-les a la mà com un distintiu, porteu-les com una marca entre els ulls 26 »Mireu, avui us proposo d'escollir entre la benedicció i la maledicció: 27 la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us dono; 28 la maledicció, si els desobeïu i us aparteu del camí que avui us assenyalo, i seguiu altres déus que no havíeu conegut.

Salm 30

2 En tu, Senyor, m'emparo,
que no en tingui un desengany.

Treu-me del perill, tu que ets bo,

3 escolta'm, no triguis a alliberar-me;

sigues el meu castell inexpugnable,

la meva roca salvadora.
4 Ets per a mi penyal i plaça forta;

guia'm, encamina'm per amor del teu nom,

17 Fes veure al teu servent la claror de la teva mirada,

salva'm per l'amor que em tens.

25 Sigueu valents, tingueu coratge,

tots els qui espereu en el Senyor!

Rm 3,21-25a.28

21 Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. 22 Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció,23 ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. 24 Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. 25 Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument de perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, ja que ha anat perdonant els pecats comesos en el passat,  28 Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei

Mt 7,21-27
21 »No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Aquell dia, molts em diran: "Senyor, Senyor, ¿no és cert que en nom teu vam profetitzar, i vam treure dimonis, i vam fer molts miracles?" 23 Llavors jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal! "24 »Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. 25 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. 26 En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. 27 Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

HOMILIA: Acabem un cicle i s'acaba, també, el Sermó de la muntanya que hem anat escoltant al llarg d'aquestes setmanes. Avui apareix, a la primera lectura, la frase que ha servit de lema per a tot aquest temps: GRAVEU LES MEVES PARAULES. Aquest és el camí que hem anat fent durant tot aquest temps. Intentar aprendre a llegir; esforçar-nos per comprendre un missatge que, a voltes, ens resulta incomprensible de tan provocador que és; desxifrar l'enigma que hi ha darrere el misssatge de Jesús. A partir de la reflexió de l'Alexis, ara estic pensant que, de fet, la Paraula no té res d'incomprensible ni d'enigmàtica. Les paraules de Jesús que hem anat sentint com ara "veniu amb mi", "vesteix el qui va despullat". "sigueu sants", "estimeu els enemics"...no tenen res d'enigmàtiques! El missatge és clar, directe, contundent i, a sobre, no podem escapolir-nos sota l'excusa de pensar que parla a uns altres o que és una crida genèrica. Jesús parla a la intimitat de cadascú i les seves paraules ressonen tan fort, són tan difícils de pair ( si és que ens ho creiem de debò) que busquem interpretacions, justificacions, edulcoraments...nosaltres no entenem perquè no en sabem més. La Paraula ens posa al límit, qüestiona tot l'ésser, tota la vida..i anem de corcoll buscant la manera de trobar una Paraula diguem-ne...descafeïnada? Jo crec que és així, que voldríem ser una mica estruç per protegir-nos de tot allò que ens pugui exigir massa, qüestionar massa. I ja hi tornem a ser! Torna a ser un problema ben nostre, ben propi de la naturalesa humana, tan fràgil, tan poca-cosa, tan necessitada de seguretats. Jo sempre tinc molt present les paraules del poeta Maragall, en el seu Cant Espiritual:

"home sóc i és humana ma mesura per tot quan pugui creure i esperar. Si ma fe i ma esperança aquí s'atura, me'n fareu una culpa més enllà?".

No trobeu que és exactament així? Som el que som. Estem digerint una Paraula tan forta que ens provoca una digestió ben feixuga. I quina és, doncs, la nostra esperança? Doncs jo vull creure, i crec!, que el Pare ens rebrà amb els braços ben oberts, que no ens farà culpa de res perquè, en la nostra petitesa, en la nostra incapacitat per acceptar obertament la seva Paraula, sí que vivim fent tot allò que bonament podem i sabem i escoltem des de la voluntat ferma de seguir els manaments del Senyor. I  segur que la nostra casa s'anirà fonamentant sobre roca, perquè  haurem viscut intentant fer de Jesús i de la seva Paraula , el nostre centre, els nostre anhel, el nostre fonament. Potser serà feble, potser serà esquerdat, potser serà irregular...però serà.

POSTMISSA: un grupet de joves van compartir conversa al llarg del vespre. Estona ben agradable, pel que m'han dit!

 

LA PROPOSTA D'AQUESTA SETMANA: Que posem la mirada en la Quaresma. Temps privilegiat per treballar la nostra roca i fer-la ferma, forta...que sustenti el pes de la nostra infinita limitació.

 

Una abraçada!

 

Montse

 

PD. Ah...i en els avisos, se'ns va anunciar que la setmana vinent hi ha festa gran! Celebració del dia de sant Ignasi. Una conferència a la tarda, una missa ben celebrada amb la xarxa Manresanet i un concert Gospel a l'església de Casp, a les 21:30h, per ajudar a tirar endavant el Magis 2011! Adjunto el pòster del concert!!