any 2011: Des de la diàspora 1

Estimats,

El passat dissabte vàrem celebrar la darrera Eucaristia al Casal Loiola, seguint amb la nova distribució de la capella que sembla que s'està valorant satisfactòriament i tancant, d'aquesta manera, el cicle del curs 2010-2011. Va ser una Eucaristia especial en la que es van estrenar el Loiola Gospel Cor..i ho van fer de meravella!! Felicitats pels cants que vau aportar a la celebració i pel concert posterior.

En aquesta darrera Eucaristia celebràvem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat; sens dubte, ben simbòlic en el sentit que, a l'homilia, l'Alexis ens parlava de Déu - comunitat i Déu - història. Se'ns recordava l'experiència dels primers cristians; una experiència que no és cap teoria elaborada sinó que parteix del que han viscut amb el Crist. Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic per salvar el món.De fet, els primers cristians se saludaven amb les paraules: "Que la gràcia de Jesucrist el Senyor l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres". Allò experimentat i viscut no es podia formular d’una altra manera! Es tracta, doncs, d'una comunitat cristiana que aprofundeix en el que ha passat en aquella creu i en aquella vivència del que anomenen Resurrecció.És un Déu lliurat als homes que ho ha donat tot. No li queda res més per donar. Déu es dóna totalment perquè l’home visqui més enllà de la mort, amb una vida nova, amb la vida de l’Esperit.Déu s’ha lligat de tal manera a la humanitat,Déu és el qui des de sempre surt de si mateix cap als homes... vol fer comunitat amb els homes, i ho fa pas a pas, com és la nostra vida, en un diàleg continu de fets i paraules, esperant a cada pas la nostra resposta, la de cadascú i la de tota la humanitat. Nosaltres, ens deia l'Alexis, som convidats durant aquest estiu a fer camí amb Déu, vers Déu: comunitat i història... deixant-nos acaronar i acompanyar pels germans allà on els trobem, allà on es pugui fer comunitat... I per això, seguim caminant en comunitat a través de la tercera edició "Des de la diàspora". I com sempre, esteu ben convidats a fer el comentari de les lectures el diumenge que vulgueu. Només cal llegir-les, pregar-les, deixar-se descol·locar...i escriure!! M'ho podeu enviar per mail i jo ho publico. Només seria interessant que em digueu quin/s diumenge/s us reserveu per tal d'organitzar-nos...animeu-vos! que aquest espai és de tots i per a tots!! Compto amb tots vosaltres!!

I ara, començo la primera!

DIUMENGE DIA 26 DE JUNY: SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST

Lectures

Dt 8,2-3.14b-16a

2 Recorda't de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t'ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T'ha afligit i t'ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. 3 T'ha afligit fent-te passar fam, però després t'ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. 14 Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu, que t'ha fet sortir del país d'Egipte, la terra on eres esclau. 15 Ell t'ha conduït per aquest desert gran i terrible, infestat de serps verinoses i d'escorpins; en aquesta terra eixuta i sense aigua, ell ha fet brollar per a tu un doll d'aigua de la roca dura; 16 en aquest mateix desert, ell t'ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.

1Co 10,16-17

La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist? 17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa.

Jn 6,51-58

Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:

-Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?

53 Jesús els respongué:

-Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.

COMENTARI

Pel que llegeixo, sembla que ens trobem amb un tema que centra les lectures del dia: l'aliment. I curiosament, el capítol 6 de l'evangeli de Joan comença amb l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. A mi em sembla que estem recorrent un itinerari que parla per si sol: venim de la Pentecosta, moment en el que els deixebles són enviats, passen  a ser apòstols: cridats a ser Crist en el món. Passem, després, per la Trinitat: Déu ha fet nova aliança amb nosaltres de la manera més contundent possible: donant la vida per nosaltres. Déu s'ha encarnat en algú que comparteix la nostra humanitat, la nostra feblesa, el nostre pecat..i, malgrat tot, ens torna  a dir: "és amb tu, home/dona amb qui vull caminar. Sóc amb tu i res més. I no puc donar més. Ho he donat tot."

I ara, aquesta setmana, intueixo un pas més en el recorregut: la invitació amb viure amb el Crist Viu, el Ressuscitat. A l'inici del capítol 6, Jesús sacia la fam de les persones amb la multiplicació dels pans i els peixos. Ara, en aquest fragment, ens parla d'una altra mena d'aliment. Rebre el cos de Crist, beure la Sang del Crist és respondre al mateix Crist Ressuscitat. És obrir totes les portes, deescobrir tots els secrets per deixar que sigui Ell el qui guiï els nostres passos.

La veritat és que jo sempre dic una cosa que sé que a molts els pot sobtar: d'una missa un no en pot sortir especialment satisfet i content...enteneu-me! En podem sortir reconfortats, en podem sortir vius en el sentit més profund de la paraula però si ens aturem una mica en les lectures que escoltem....qui no s'impressiona? Fixeu-vos aquest diumenge passat: "si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres" "Mira llavors que no s'enorgulleixi el teu cor i t'oblidis del Senyor, el teu Déu" "T'afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir"...en fi...només amb aquestes tres frases, n'hi ha per pensar-hi molt! Per això, em sembla a mi que el moment de combregar és el moment de màxima intimitat amb el Crist perquè estem responent, setmana rere setmana, a aquesta aliança que Déu ha fet amb nosaltres. I, per tant, això ens obliga, ens compromet. Si Crist Viu és en mi i viu en mi...on és?com és la meva vida? En què em transforma cada dia?

I encara una darrera idea que em sembla també ben il·luminadora en aquest moment de diàspora: "nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d'aquest únic pa". Això ho diu Sant Pau. I si ens ho creiem i ho vivim així realment, al llarg d'aquest estiu, cada vegada que combreguem segur que tindrem un moment de pregària per aquesta nostra comunitat del Casal que vol ser un únic cos ara repartit per diversos indrets.

Demanem-li al Jesús que s'instal·li amb força al nostre interior..o més ben dit, que el deixem instal·lar-se!! Perquè Ell no deixa mai de trucar la nostra porta i són tantes les portes que cal creuar per arribar al fons de l'ànima....que és admirable la seva persistència i la seva fidelitat a nosaltres!

Un petó!

Montse

 

Informe missa Pentecosta 2011

Estimats!

El passat dissabte, penúltima eucaristia del curs al Casal i celebració de la Pentecosta. La novetat d'aquest dissabte va ser trobar-nos una capella completament capgirada en la que l'assemblea es reuneix al voltant de l'altar ubicat més al centre de la sala. Provatures que el grup de litúrgia va realitzant, amb la col·laboració de molta gent, per tal d'aconseguir que les nostres celebracions siguin,de fons i de forma, trobada de la comunitat reunida al voltant de la taula i permetin una major implicació i participació de tots. Al final de la missa es van fer algunes valoracions que, en línies generals, eren ben positives.

I aquí l'informe de la setmana!

PREVERE: Alexis Bueno

MÚSICS: Xavi Casanovas i Edu Escudero ( guitarres), Luis Jordà ( saxo), Alex Miralles ( violoncel) i Victor Jordà ( bateria) i una servidora als cants.

LECTURES:

Fets 2,1-11

1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. 4 Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se.5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s'aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien:

-¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l'Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d'Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma,11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.

1C 12-3b-7.12-13

3 Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l'Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant.4 Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. 13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.

Jo 20,19-23
19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

-Pau a vosaltres.

20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir:

-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

-Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

HOMILIA: Avui, si m'ho permeteu, em tornaré a prendre la llicència d'inspirar-me en les paraules de l'homilia de dissabte deixant sortir el que a mi em suggereix més personalment. L'Alexis ens recordava que la setmana anterior ens parlava d'una mena de títol de la seva homilia: "tot està fet i tot està per fer". Aquest dissabte, el títol seria un altre: tot torna a començar! La Pentecosta no és altra cosa, ens deia, que una nova creació. Tornem a ser engendrats de nou ( lema que, de fet, ha estat el fil conductor de tot aquest temps pasqual). És el moment del re-inici. I aquí em quedo. Amb aquesta inspiració ja en tinc ben bé prou. Traduït als temps que corren, parlem de fer un "reset". Quantes vegades no ens ha passat que davant d'un ordinador hem topat amb el desastre de veure'l bloquejat, aturat, sense cap reacció visible a les instruccions que se li donen al teclat? I aleshores només ens queda una sortida si volem recuperar alguna cosa: "resetejar" ( no sé si existeix aquesta paraula..). I es produeix el miracle: tot s'engega de nou, recuperem els arxius i correm a revisar que tot estigui correcte i ens afanyem a fer alguna còpia de seguretat per no perdre cap detall, cap informació, cap record entranyable....La Pentecosta és el nostre "reset" particular. És el moment en el que Jesús ens convida a desbloquejar les pors i les inseguretats; moment en el que un, davant les nafres visibles del cos de Crist, desperta a una nova vida, reneix de nou, amb la mateixa actitud de Sant Francesc quan deia "Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau". Igual que en un ordinador bloquejat, ens toca fer el reset i recuperar els nostres arxius. Ens toca regalar-los, oferir-los, compartir-los perquè tots són do rebut i regalat per Aquell que ara, davant nostre i havent mort en creu, ens diu: "també jo us envio a vosaltres". Un bon amic meu sempre diu: " a qui molt se li ha donat, molt se li demanarà". Voleu dir que no se'ns ha donat ja moltíssim? Sigui quina sigui la nostra vida,no ho és tot ja el sol fet de sentir que Jesús ens acull malgrat tot? Qui necessita res més? Probablement, el nostre re-inici passa per aquesta mirada atenta a un Jesús que ha donat la vida per nosaltres, especialment per atendre i acollir els més abandonats. La nostra Pentecosta és néixer de nou a una vida nova en la que se'ns espera i des de la que se'ns reclama. Estem units en el Crist i batejats en un sol Esperit al costat dels més pecadors, dels més sols, dels més malalts. Estem cridats a omplir el món, a donar testimoni de la pau del Ressuscitat. Podem omplir cada dissabte la nostra capella del Casal però de res no serviria si no omplim després el món en el nom de Jesús. Quan fem el reset, intentem que a la nostra pantalla apareguin les noms i les cares de tots els qui ens esperen i ens necessiten. Deixem d'emmagatzemar tanta riquesa i d'amagar-la sota codis i contrasenyes.. que la nostra petitesa i la nostra por no facin molt més profundes les ferides del Crist que no són més que les ferides del món en el que vivim i respirem.

I aprofito per comentar, també, la profunda impressió que em va causar sentir el testimoni de la Montse Valls de Fòrum Joves en el seu missatge planer, directe, sincer i valent. Gràcies,Montse!

Una bona setmana a tots, amics!! Ens veiem aquest dissabte en la darrera eucaristia del curs.

Montse

 

 

 

Informe missa 28 de maig de 2011

La misa del sábado 28 fue escasa en asistentes pero intensa en contenidos y en partipación. Seguimos en la Pascua: la alegría del Cristo resucitado. Ante la celebración de la Ascensión, Cristo dice que no nos dejará huérfanos; Él está en el Padre, pero nosotros en Él y Él en nosotros.

Al principio de su homilía, siempre cercana, siempre llena de paz, Alexis recordó la frase de Pedro: "Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l'esperança que teniu, peró feu-ho serenament i amb respecte". Esta frase está de plena actualidad con la cercanía de las elecciones del 22 de Mayo y con la respuesta del movimiento "Democracia real ya". Es necesario que seamos primero conscientes de la esperanza en Cristo, si queremos transmitirla a otros. Pero ese mensaje ha de ser pacífico y respetuoso, porque si no no sería coherente y no podría ser entendido.

Durante la homilia, hubo mucha participación de personas que manifestaron su opinión ante el movimiento "Democracia real ya", su significado y su eventual impacto en nuestra sociedad ante el futuro. La comunión fraternal para compartir y eliminar diferencias y barreras, la fortaleza en medio del sufrimiento, la eliminación de idolatrías, la disponibilidad para "estar siempre a punto para dar una respuesta a todo el que nos pida una razón de nuestra esperanza, con serenidad y respeto" son puntos claves en nuestras vidas, que tienen plena actualidad hoy, que nos exigen una respuesta, y que nos dan fuerza porque en esa respuesta no estamos sólos, Cristo está con nosotros y en cada uno de nuestros hermanos nos lo manifiesta.

Catequesi: vam dir als nens que el fet que l'Esperit vingués a nosaltres era una experiència que sentíem al nostre interior i que l'havíem d'acollir i obrir-li les portes del nostre cor. Jesús ens va dir que no ens deixaria orfes perquè habitava en nosaltres i no ens deixaria mai. Per a representar aquest fet vam dibuixar unes cases amb la porta oberta i alguns van dibuixar un cor dins d'aquesta porta oberta.

 

MªAngeles y Esteban

Qué tengáis buena semana y hasta el sábado que viene!

Informe missa 4 de juny de 2011

Estimats,

anem arribant al final del cicle Pasqual compartint en el si de la nostra comunitat l'experiència del Ressuscitat que ens envia a ser testimonis seus en el món.

PREVERE:Alexis Bueno

MÚSICS: Xavier Fernàndez, Oriol Prado ( guitarres), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( caixa) i Laura León ( violí). Una servidora als cants.

LECTURES:

Fets 1,1-11

1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d'haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l'Esperit Sant.

3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se'ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre:

--No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.

6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren:

--Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?

7 Ell els contestà:

--No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. 8 Però vosaltres, quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra.

9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d'ells; un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure. 10 Encara s'estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n'anava, quan se'ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren:

--Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava.

Ef 1,17-23

17 Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. 18 Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l'heretat que ell ens dóna entre els sants, 19 i quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els creients; em refereixo a la força poderosa i eficaç 20 amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel, 21 per damunt de tota potència, autoritat, poder i sobirania, i per damunt de qualsevol altre nom que es pugui invocar, tant en el món present com en el futur. 22 Déu ho ha posat tot sota els seus peus, i a ell, cap de tot, l'ha fet cap de l'Església, 23 que és el seu cos, la plenitud d'aquell qui omple totes les coses.

Mt 28,16-20

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra. 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

HOMILIA:Avui, festa de l'Ascensió. Ens trobem al final  del cicle Pasqual, moment en què la Pentecosta ja comença a anunciar-se. Moment en què els deixebles, encara sobtats i desorientats per tot el que acaba de succeir, no acaben de saber què fer, cap a on dirigir-se. Han rebut molt. Tenen a les seves mans una herència massa gran com per deixar-la perdre... la Pasqua i, amb ella, la Pentecosta és el pas de la presència física de Jesús a la presència de Jesús en una comunitat que es posa en marxa. I la comunitat universal està cridada precisament a això. I la comunitat universal camina a base de moltíssimes comunitats locals que contemplen també l'herència rebuda, que saben que a les seves mans hi ha encomanada una missió i que estan disposats a caminar. I la nostra comunitat del Casal és una d'aquestes comunitats locals. Què hem de fer, doncs, amb aquesta herència rebuda? Anem repassant l'evangeli per tal de trobar-ne algunes pistes.

En primer lloc, ens toca anar a Galilea, com feren els deixebles. A Galilea Jesús va conviure amb la seva gent, en el dia a dia més quotidià, en el que conté de "normalitat" un dia qualsevol. Per a nosaltres, anar a Galilea no és altra cosa que contemplar la nostra vida quotidiana. Contemplar la gent que s'hi mou, els paisatges que habito, els itineraris en els que em moc, les interaccions que s'hi produeixen. Aquí està, doncs, la primera pista: el Ressuscitat ens envia a la nostra vida quotidiana.

En segon lloc, els deixebles cerquen una muntanya dins de Galilea, signe d'un cert "recés", un cert espai de trobada amb Déu. Per a nosaltres, cercar en el nostre viure de cada dia, aquesta trobada íntima amb el Pare, moments de pregària, de relectura bíblica, de silenci.

En tercer lloc, tal com passà amb els deixebles, reconèixer que en el nostre camí també hi ha moments de dubte, d'incerteses i, també alhora, moments d'adoració, de vivència de la proximitat del Senyor en la nostra història. La vida té això, una barreja de tants sentiments a voltes contradictoris que ens descol·loquen..però certament, sí que hi ha una veritat que podem proclamar davant del Pare: aquí estem! Amb els nostres dubtes i amb les nostres certeses; amb la fe que cadascú pugui tenir i viure...

En quart lloc, Jesús Ressuscitat se'ns acosta i ens envia a la nostra Galilea: "Aneu". En aquest moment, se'ns diu a cadascú de nosaltres: ja ho has rebut tot. Tot t'ha estat donat. Ara engendra, dóna testimoni del Crist, fes renèixer els germans a una vida nova i plena amb la certesa que Ell és en nosaltres i amb nosaltres.

Potser ens caldrà fer molt nostre aquella frase que cantem tan sovint "Som testimonis de resurrecció. Els ulls, la veu, els gestos han de dir: Jesús és viu".

Anem, doncs, caminant per la nostra Galilea. Acollim tot el que hem rebut. Retornem multiplicat el que ens ha estat donat. Siguem testimonis vivents del Crist. Que tot el nostre cos, cor i cap parli d'Ell en la nostra vida. I en aquesta línia, que preciós aquest gest, que hem anat fent les darreres setmanes, d'escoltar testimonis de la comunitat. Aquest dissabte, un testimoni preciós d'un grup d'Universitaris Loiola. Gràcies!

POSTMISSA: Un bon grup de joves es van proposar una gesta...veure les tres pel·lícules de El Senyor dels anells per comentar-les després en la seva lectura teològica. Varen començar a les 16h del dissabte a la tarda i, fent una pausa per la missa, varen acabar a les 7h del matí del diumenge. Evidentment, han perdut una nit de son...però estan realment feliços!! Bona iniciativa, sense dubte!

Bona setmana!!

Montse