Fotos i vídeos del Magis!!!!

Per cert!!! Si us ve de gust...aquí teniu un seguit de links per veure vídeos, fotos...tot el MAGIS!!!!! Cal reconèixer tota aquesta feinada de recopilació al Llorenç Puig, que és un crack de les tecnologies!!


Una abraçada!


Montse


- Vídeos Magis a Loiola: http://www.youtube.com/playlist?list=PL4D22B16818F940B9

- Vídeos Magis a Catalunya: http://www.youtube.com/playlist?list=PLE9645B03286A7196

- Vídeos Magis a les JMJ de Madrid: http://www.youtube.com/playlist?list=PL5C046321BB664E8F

També  teniu la pel·lícula 'oficial' i molt ben elaborada del Magis a:
http://youtu.be/3-Xpd5oIZDc

Perquè tingueu tota la informació en un sol email, us recordo els enllaços a les fotos:

- Fotos del Magis a Loiola: https://picasaweb.google.com/puigpuig/FotosMagis2011Loiola?authuser=0&feat=directlink

- Fotos del Magis a Catalunya: https://picasaweb.google.com/puigpuig/FotosMagis2011ExperienciasEnCatalunya?authuser=0&feat=directlink

- Fotos del Magis a les JMJ: https://picasaweb.google.com/puigpuig/FotosMagis2011Madrid?authuser=0&feat=directlink

Any 2011: Des de la diàspora-9

Estimats!

Última publicació ”Des de la diàspora!”. El dissabte vinent, si Déu vol, ens tornarem a retrobar a la capella del Casal per celebrar junts novament i per compartir la taula plegats. Esperem que tots estigueu molt bé i que hagueu pogut descansar per recomençar de nou amb energies renovades.

Aquí teniu les lectures d’avui:

Jr 20,7-9

7 Senyor, m'has seduït  i m'he deixat seduir;  has volgut forçar-me i te n'has sortit. He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. 8 Sempre que parlo,  haig de cridar i anunciar: «Violència, destrucció!» M'has adreçat la teva paraula, i tot el dia m'insulten i m'ultratgen. 9 Si em dic: «No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom», llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d'apagar-lo i no he pogut.

Rm 12,1-2

1 Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, us exhorto a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No us emmotlleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.

Mt 16,21-27

21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:

--Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.

23 Però Jesús es girà i digué a Pere:

--Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.

24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:

--Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida? 27 Perquè el Fill de l'home ha de venir amb els seus àngels en la glòria del seu Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seves obres.

COMENTARI: És curiós el tomb que dóna la història en l’evangeli d’avui. La setmana passada vèiem un Jesús que dipositava en Pere tota la seva confiança: Tu seràs la pedra sobre la que edificaré el meu edifici. I avui, de sobte, Jesús renya Pere. Aquell qui ha de ser el primer cap de l’església resulta que no entén res de res..com tots nosaltres, probablement. Pere està disposat a seguir Jesús, a ser continuador de la seva obra però..què passa quan seguir aquest camí implica patiment, dolor, sacrifici i renúncia? L’anunci de la mort en Creu que verbalitza el propi Jesús és massa fort per a Pere. En primer lloc, i en el pla més conscient de Pere, perquè no pot tolerar que el seu Mestre hagi de passar per aquest patiment; no es pot imaginar el Fill de Déu esdevenint el més calumniat, el més torturat, el crucificat. En segon lloc, i en el pla més subconscient, voleu dir que no apareix la por al que suposa seguir Jesús? En aquesta lectura, Jesús parla clarament del que significa seguir-lo: “negar-se a un mateix”. Seguir-lo és acceptar la creu, és viure estimant la pròpia fragilitat, és posar-se a caminar per aquesta terra donant-se al món  de tal manera que, sense poder-ho evitar, es viu a contracorrent del món. I això situa el seguidor del Crist com a testimoni vivent per a alguns i com a element “molest” per a d’altres. No han estat així moltes vides de sants i de màrtirs? Persones que són capaces de perdre-ho tot i de negar-se a si mateixes pel Crist. Persones que han estat condemnades pel pecat del món perquè no han pogut suportar la Paraula del Crist feta carn en tants homes i dones de la nostra història. A què estem cridats, doncs? A una vida de penes i dolor? No ho crec! Avui el rector de la meva parròquia deia: estem cridats a viure les Benaurances! I aquesta és la plenitud del cristià. I qui pot viure les Benaurances si abans no ha agafat la seva creu? Jo crec que Pere, en el fons del fons, intueix on l’està portant el seu SÍ fidel a Jesús…i s’espanta!! També crec que molts de nosaltres rebríem també una bona bronca de Jesús perquè això d’agafar la pròpia creu….fa poca gràcia, la veritat. Que aquest passatge ens inspiri, doncs. Potser fer ben nostre el salm d’avui també pot ser una bona manera de fer créixer en nosaltres el desig de seguir Jesús tal com ens demana i ensenya:

2 Tu ets el meu Déu, Senyor; a l'alba et cerco.

Tot jo tinc set de tu,

per tu es desviu el meu cor

en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

3 Jo et contemplava al santuari

quan et veia gloriós i poderós.

4 L'amor que em tens és millor que la vida;

per això els meus llavis et lloaran.

5 Que tota la vida et pugui beneir

i alçar les mans lloant el teu nom.

6 Saciat del bo i millor,

et lloaré amb el goig als llavis.

7 Quan des del llit et recordo,

passo les nits pensant en tu,

8 perquè tu m'has ajudat,

i sóc feliç sota les teves ales.

9 La meva ànima s'ha enamorat de tu,

em sosté la teva mà.

Una abraçada ben gran!! Ens veiem dissabte vinent!!!

Montse

Any 2011: Des de la diàspora 8

Estimats!

El passat dia 21 van retornar els catalans que han estat participant al Magis i a les JMJ. Ens caldrà trobar el moment de compartir tot el viscut. L'experiència de Madrid ha estat molt intensa i, en les darreres 24 hores, molt dura, molt calurosa. Repte important que ha posat a prova la capacitat de resistència i de perseverança dels allí reunits. Tornaven visiblement cansats i afònics però encara van trobar forces per retornar cantant a l'autocar que els conduïa de Madrid a Barcelona. Conversant amb el Llorenç Puig em deia: "l'estada a Cuatro Vientos ha tingut un clar component èpic". Les condicions eren dures, l'organització es va veure desbordada per la quantitat de persones que van accedir al recinte i era difícil garantir uns mínims d'atenció adequada a tantíssimes persones. Tanmateix, és significatiu l'esforç, la lluita contra la pròpia desesperació sota els 40 graus o sota la tempesta imprevista de la nit, la fidelitat de voler ser allà per sumar en una església universal que ens envia a viure arrelats en el Crist i ferms en la fe. Puc imaginar que quan uns perdien la paciència, els altres acompanyaven la debilitat des de l'amistat la companyia, la calma. Devia ser un moviment de solidaritat que s'anava alternant i oscil·lant dels uns cap als altres i dels altres cap als uns. En qualsevol cas, tants joves aplegats no poden deixar indiferent la societat, els governants, els filòsofs, els teòlegs, els crítics, els creients, els no creients. Haurem de trobar temps i serenor per recollir tot el que s'ha viscut, per deixar sedimentar totes les emocions i fer-ne lectura a la llum de l'evangeli. Els joves han estat enviats. I això no és poca cosa. Ara toca preguntar-se "Senyor, què vols que faci?".

Aquí teniu les lectures del passat diumenge per seguir meditant, en aquesta comunitat en diàspora, la Paraula; en un estiu que, per a molts, haurà estat un punt d'inflexió en les seves vides.

LECTURES

Is 22, 19-23

19 Jo et faré caure de la peanya,el teu senyor et derrocarà del pedestal.20 Aquell dia cridaré el meu servent,Eliaquim, fill d'Hilquiahu,21 el revestiré amb la teva túnica,el cenyiré amb la teva faixa li confiaré el poder que tu ara posseeixes.Serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la gent de Judà.22 Li posaré damunt l'espatlla la clau del palau de David. Quan ell obri, ningú no tancarà; quan ell tanqui, ningú no obrirà. 23 El clavaré com una estaca en un lloc ferm,i serà un motiu de glòria per a la família del seu pare."

 

Rm 11,33-36

33 Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Que en són, d'insondables, els seus judicis,i d'impenetrables, els seus camins! 4 Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller?35 Qui li ha deixat mai res,que ell li ho hagi de tornar?36 Tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell.Glòria a ell per sempre. Amén.

 

Mt 16,13-20

13 Després Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles:

-Qui diu la gent que és el Fill de l'home?

14 Ells respongueren:

-Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes.

15 Ell els pregunta:

-I vosaltres, qui dieu que sóc?

16 Simó Pere li respongué:

-Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.

17 Llavors Jesús li va dir:

-Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! 18 I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.

20 Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

COMENTARI

I vosaltres, qui dieu que sóc jo? pregunta directa que formula Jesús als seus deixebles. Talment com si ens ho preguntés a cadascú de nosaltres ara mateix. Qui ets, Jesús? Pregunta que els joves Magis de tot el món s'han sentit convidats a formular-se de forma seriosa i profunda. Moltes vegades la pregunta ha estat formulada d'una altra manera: quin lloc ocupes en el meu cor, Senyor? I ara penso que aquest darrer plantejament no m'acaba de convèncer del tot. Pot el Crist ocupar un espai concret en el propi cor? Pot ocupar una parcel·la compartida amb altres elements o opcions que conformen la meva existència? En aquest sentit, em sembla preciosa la darrera frase de la segona lectura: "Tot ve d'ell, passa per ell i va cap a ell.Glòria a ell per sempre. Amén." Jesús ho és TOT. Tota la meva existència té sentit perquè per Ell m'ha estat donada; totes les meves emocions, dissorts, patiments, alegries passen per Ell i tots els meus dies van cap a Ell.  Pere ha entès clarament: "vós sou el Messies, Fill de Déu". Jesús, a través de Pere, ens ofereix la clau del Regne; ens demana seguir edificant com deien les JMJ "arrelats al Crist i ferms en la fe". I se m'acut, des de la pròpia fragilitat i incapacitat d'entendre i acceptar tanta veritat continguda en l'Evangeli, que la resposta  a la pregunta "Qui ets Jesús" pot ser, senzillament: " no em facis dir qui ets. En sóc indigne. Només sé que sense el teu alè jo no sóc res".

Una abraçada!

Montse

PD. Per cert, m'omple de goig començar a anunciar el dia del retrobament de la comunitat del casal Loiola: dia 3 a les 19:30h!

Any 2011: Des de la diàspora 7

Estimats!

Aquest estiu, l’edició de la diàspora va sortint amb retard. El Magis ha ocupat, fins ara, totes les hores i ha xuclat tota l’energia. El passat dia 15, els 415 joves magis que teníem a Catalunya emprenien el viatge cap a Madrid, on són ara mateix participant de les JMJ. La seixantena de persones de Catalunya que han dedicat el seu temps i la seva il·lusió en preparar cadascuna de les experiències han acabat visiblement emocionats. Alguns deien: més que evangelitzar estem essent evangelitzats. Experiència única; especial. En tot el procés de preparació del magis – que ha durat un parell d’anys- ens preguntàvem: quins fruits donarà? Després de tants correus ( més de mil? Crec sí!), de tantes reunions, de tantes fitxes omplertes, de tantes reflexions, encontres i desencontres...què sortirà de tot això? Pot ser possible que quedi en un no-res? Amics, crec que avui ja he absorbit prou dades com per atrevir-me a dir que el Magis engendra. Que Magis ha estat experiència de Déu. I que Déu se’ns ha fet ben visible.

Penso, en primer lloc, en tots els joves participants i, especialment, en els Magis catalans: anem rebent ressons plens d’emoció, d’agraïment. Paraules plenes de profunditat que, posades en boca dels joves, són signe d’esperança ; de futur que camina vers un compromís amb la humanitat sencera des de la mirada cap a un Déu que clama i que els demana molt. Avui he rebut un sms d’una noia participant al magis que em deia : « He plorat davant del Crist. No sé què em passa però mai no havia sentit Déu tan fortament. Necessitaré parlar molt. Magis està sent molt fort”.

També penso en els equips de persones que han estat al capdavant de cadascuna de les experiències. Persones que han donat les seves vacances des d’un sí formulat a priori sense tenir cap certesa del què passaria, del què seria magis. Rebia també una trucada fa uns dies d’una d’aquestes persones que em deia que acabava el procés molt emocionada i agraïda. Que a nivell personal sentia que calia treballar-ho a fons i plantejar-se futur. Un altre noi dels equips que verbalitzava les ganes de plorar que sentia en veure marxar cap a Madrid el grup de 25 joves que havien estat amb ell.

I segur que hi haurà molts altres ressons que arribaran. En qualsevol cas, l’acció de Déu ha estat forta, present, intensa. Déu segueix actuant, quan ens toca i ens deixem tocar, ens transforma de socarrel. Ningú no s’escapoleix d’una forta conversió a la seva vida. I la conversió no és sempre de no creient a creient. Conversió és redirigir la mirada en una direcció diferent en la que el Crist és l’únic centre, l’única font, l’única terra.

Avui, com que anem una mica tard en el calendari, i veig que estic inspirada, no us posaré les lectures del passat diumenge. Només us recordo la cita de l’evangeli que va ser Rm 11,13-15.29-32. En aquest moment del miracle del magis em sembla especialment il·luminadora. Cita que parla d’una dona que demana ajuda a Jesús amb la reacció d’uns deixebles que li diuen: “despatxeu-la!només fa que seguir-vos i cridar”. Em sembla il·luminadora precisament aquests dies en què s’estan celebrant les JMJ. Trobada que desperta comentaris a les cases, articles d’opinió a la premsa i molt de recel especialment entre jovent afí a l’espiritualitat ignasiana. Serà que m’estic tornant conservadora però cada dia estic més convençuda de la importància de pertinença a l’església. Realment té algun sentit aquella afirmació que escoltem quan alguns diuen “Crec en Jesús però no en l’església?” No serà que estem fent com aquests deixebles que s’apropien de Jesús i que despatxen aquells que els sembla que no estan a l’alçada o que són una ofensa per a Ell?  A les JMJ hi ha banderetes, crits de joves segurament massa apassionats, actituds de devocions que podem no comprendre....d’acord. Jo tampoc no ho entenc. Em costa i en queda lluny. Però el tema és: qui sóc jo per decidir qui despatxo? I encara més, qui sóc jo per decidir que a l’església li cal despatxar alguns grups, persones o carismes? Aquí no hi ha bons deixebles ni mals deixebles. No hi ha fidels coherents ni fidels hipòcrites. Hi ha fidels que fem el que podem, el que hem respirat de petits, el que hem escoltat. I jo penso que si  Jesús aparegués de sobte a les JMJ ens clavaria una bona bronca a tots plegats perquè estem en la mateixa església desunits per la discòrdia, per la crítica, pel recel. Els uns per dir dels altres que són uns progres que no tenen respecte per res i els altres per dir dels uns que són uns carques, integristes i buits de fons. Església desunida en aquest analitzar-se mútuament i església unida en el pecat de no saber ser autènticament cos de Crist. Més pendents d’apropiar-se el Crist que no pas de viure pel Crist. I Jesús, a les JMJ, passaria de tots nosaltres – progres i carques- i es quedaria asssegut a la Cibeles xerrant amb algun indigent o alguna prostituta que ni tan sols s’haurà assabentat de les JMJ. Massa agosarat el que dic? Potser sí. A Loiola, iniciant el magis, jo contemplava la devoció de molts joves vinguts d’altres països, m’admirava el seu respecte enorme pel sagrat, pel silenci; m’impressionava la seva actitud de pregària i de recolliment. No us sembla que, a la nostra societat catalana – sempre en aquesta línia més “moderna”- no li toca ja un canvi de to? Una nova conversió? Potser és moment de recuperar la devoció, el concepte del sagrat, una fe que s’arreli de fons al nostre cor i que trenqui totes les barreres.

Espero que les JMJ siguin, per als nostres joves, moment de visualitzar tot això. Jo, mentrestant, m’adono que per primer cop a la meva vida, miro les notícies de les JMJ des de l’afecte i des d’una comunió molt gran. I sento una pau nova.

Una abraçada molt gran!

Montse

Any 2011:Des de la diàspora 6

Estimats!

Magis 2011 ja ha arribat! En aquest moment, 415 joves de tot el món estan voltant per Catalunya, repartits en diferents experiències, per tal de seguir el camí de l'Ignasi pelegrí. Camí que parteix de Loiola, on els 3000 joves aplegats van ser enviats, pel Pare General, a anar al cor del món; a ser testimonis, a no tenir por de res. A seguir el Crist i a viure la vida en profunditat. Aquests dies han estat molt intensos. Dies de visualització d’una realitat que els qui estem vivint Magis de ben a prop, sentim gairebé com un miracle.

Loiola va ser moment de vivència d’església universal unida en un mateix esperit, el d’Ignasi de Loiola. Joves de tot el món i de totes les cultures capaços de pregar junts, de celebrar en comunitat, de generar vincle i amistat que neix, fluïdament, perquè ja existeix una adhesió de fons a una experiència de fe que ens fa germans els uns amb els altres. Els desconeguts del món, de sobte, esdevenen coneguts i estimats. Magis a Loiola ha estat una experiència de consolació; moment en què es visualitza una església viva, en la que el jovent parla de futur, que expressa el desig de trobar Déu fortament en les seves vides, qu

e fa sentir la seva veu.

Amics! l’església del Crist es manté ben viva. I a casa nostra teni

m, en aquest instant, 17 experiències en funcionament que són 17 miracles. Disset focus repartits entre Lleida, Girona, Barcelona, Granollers, Manresa, Montserrat, peregrinacions itinerants que estan pregant el mateix cada dia; que estan celebrant l’Eucaristia cada dia i que estan treballant durant la jornada per construir un món una mica millor.

Vaig sentir, fa poc temps, un pare de família que va dir una frase que em va impressionar força quan s’adreçava a un grup de joves que es graduaven després de cursar 2n Batx: “ Hi ha qui diu que els pares deixem un món millor per als nostres fills. I jo dic que això no és cert. Nosaltres deixem uns fills millors per a seguir construint un món que està ferit”. Magis 2011 és exactament la concreció d’això: joves que cerquen, joves que viuen públicament i amb una joia profunda la seva fe, joves disposats a viure en pelegrinatge interior constant. Joves que ja avui estan fent un món millor. Disset punts de llum a Catalunya. Noranta-nou punts de llum a Espanya i Portugal des d’on Déu parla, interpel•la, estima i viu.

Us animem a consultar aquests dies la web del Magis 2011. I, de moment, avui us convidem a llegir un extracte de l’homilia que el P.General va dedicar a tots aquests joves ignasians del món. El trobareu al link que apareix al final d'aquest informe.

 

Una abraçada ben gran!

Montse

 

http://www.magis2011.org/communication/110808_Homily_Father_General_ES_EN_PT.pdf

Testimoni dels Xavi i la Maria: Roquetas de Mar

Amics!

Vaig rebre fa uns dies aquest testimoni del Xavi Casanovas i la Maria Coll. M'han donat permís per publicar-ho en aquets blog. Que també aquest pugui ser espai per compartir la nostra vivència!!!

Una abraçada!

24 hores a Roquetas de Mar

 

Un jove “moreno”, com en diuen aquí dels negres, truca a la porta a les 22.30h de la nit. El padre Jesús, amb ganes ja als seus més de 70 anys d’anar a dormir després de sopar, li obre la porta. Sembla que ha estat detingut les darreres 12h per la policia de Roquetas, la raó, un blanc havia patit un robatori amb agressió per una persona de color amb una samarreta vermella. Ell vestia avui la samarreta de la selecció de Portugal (també podria haver estat la d’Espanya, molts negres aquí van amb samarretes de futbol igual que a l’Àfrica). Això havia passat a les 9h del matí, ha passat més de nou hores detingut sense saber exactament el perquè. Ell assegura que estava dormint a la hora dels fets i molt probablement sigui així. Per més Inri el jove “moreno” es diu de nom Innocent.

 

En Jesús, missioner a l’Àfrica durant 30 anys, gestiona un centre d’acollida on es fan cursos d’alfabetització i informàtica pels immigrants que treballen als hivernacles de la zona. És habitual que cada dia algun dels alumnes s’acosti a casa seva, l’altre dia un que no podia pagar la bombona de butà i temia que el fessin fora del pis on vivia amb 9 persones més.

 

Tot això passa al barri de las 200 viviendas. Un barri on la gran majoria dels habitants son immigrants subsaharians, però també hi pots trobar marroquins i romanesos. Blancs els pots comptar amb els dits de la mà. Pels carrers els negres et paren i et saluden. Els fa il·lusió veure’t.

Almeria Acoge hi treballa tirant endavant el projecte “Soñando nuestro barrio”. Van començar fa dos anys però la crisi ha fet que més que millorar, la realitat del barri empitjori. Al acabar la festa final dels campaments que han organitzat aquest any, vam acompanyar a casa un nen que es va obrir el llavi fent el burro i li feia por que la mare el renyés. Caminant per aquells carrers a les vuit del vespre i amb una claror total, els nens juguen al mateix carrer i a la mateixa hora en que prostitutes romanes s’ofereixen a marroquins. La situació s’ha complicat al barri. Les associacions d’aquí denuncien que quan truquen a la policia aquesta no apareix i que les ambulàncies no venen quan se les crida.

Quan arribem a casa ens trobem el Juan i l’Ana. Són un matrimoni d’Almeria, la seva fe viscuda de forma força radical els ha portat a comprometre’s amb la realitat dels immigrants a la seva província. Ell treballa a Cajamar, ella es funcionaria de l’agencia tributaria, però aprofiten les hores del migdia que els donen de descans a la feina per a repartir menjar als pisos on viuen immigrants amics. El seu fill de 12 anys acompanya a la mare a fer classes d’alfabetització i ensenya a negres que li doblen la edat a parlar en castellà. Sembla que l'escola de l’Opus li van suspendre la religió aquest any on els preguntaven sobre “¿que era la caridad?” el pare emprenyat va trucar a l’escola: “la teoria potser la suspendrà però li asseguro que a aquest noi no li poden suspendre la pràctica”.

Aquestes són algunes de les anècdotes viscudes en 24h a Roquetas de Mar on ens ha agradat de passar-hi els últims estius organitzant colònies per als nens i col·laborant amb la gent d’allà. Hi ha moltes realitats que es coneixen poc o molt poc al nostre país. D’alguna manera ens sentim amb el deure de fer extens la realitat d’una terra que ens ha acollit cada cop que l’hem trepitjat. Una terra de gent senzilla i humil, plena de contrastos.

Any 2011:Des de la diàspora 5

Estimats!

Cinquena edició Des de la diàspora! Ahir van acabar els campaments del CIM. Han estat formidables; tots els nens i nenes estaven molt contents. I ahir va ser moment de trobada de tots els pares per compartir un dia ben preciós. D'alguna manera, retrobament de moltes persones que formen la nostra comunitat, junt amb d'altres. Aquesta vegada, enmig de la natura i en un dia que va ser espèndid.

En uns pocs dies, concretament el dia 5, s'inicia l'aventura del Magis. Del 5 al 8, trobada dels propde 3000 joves d'arreu del món a Loiola. Del 8 al 14, els joves, enviats pel P. General, participaran de les experiències, repartits en grups de 25 persones de 3 nacionalitats diferents. Amb una estructura diària molt concreta en la que es parteix de la pregària i de la recerca de Déu en el món. I el dia 15, de bon matí, viatge a Madrid per participar en les JMJ; trobada massiva en la que els joves d'espiritualitat ignasiana es sumaran a d'altres germans en la fe - possiblement de sensibilitats molt diferents- però mateix cos i mateixa església, en definitiva. A Catalunya, des del dia 8 fins el 14 arribaran 415 joves d'arreu del món.

Donem gràcies a Déu, doncs, pel CIM i per la seva tasca que engendra en els més joves una sensibilitat fonamental per donar resposta al món d'avui. I demanem, també, la vostra pregària intensa durant els dies Magis. Que Sant Ignasi inspiri cada minut del dia d'aquests joves i engendri també la crida a ser testimonis del Crist en el cor del món: cor que sent, que vibra i que, alhora, pateix i sofreix.

I, per cert, ahir també, dia de Sant Ignasi! Felicitats a tots els qui formen part de la Companyia i a tots els qui creixem en la nostra fe al costat del seu esperit.

Lectures

Isaïes 55,1-3

«Oh, tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners! Compreu i mengeu, veniu i compreu llet i vi sense diners, sense pagar res!

Per què gasteu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu el vostre sou en menjars que no satisfan? Si m'escolteu, menjareu cosa bona, tastareu amb gust el bo i millor.

Estigueu atents, veniu a mi. Escolteu-me i viureu! Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.

Rm 8,35.37-39

Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.

Mt 14,13-21

Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i va curar els seus malalts. Arribat el capvespre, els deixebles s'acostaren a dir-li: «Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.»

Però Jesús els respongué: «No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»

Ells li diuen: «Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.»

Ell els digué: «Porteu-me'ls aquí.» Llavors va manar que la gent s'assegués a l'herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles. Els qui n'havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.

COMENTARI

Ahir vaig tenir l'oportunitat de participar en l'Eucaristia del dia de pares del CIM, presidida per l'Alexis Bueno. Amb l'animació a les guitarres de l'Elena Casado, el Jordi Llop i el Luis Jordà. M'inspiro, doncs, en les seves paraules per fer el comentari d'aquesta setmana. I m'ajudarà, també, el lema del Magis 2011 "Amb Crist, al cor del món".

La primera i la segona lectura em semblen a mi un cant de fidelitat al seguiment del Crist. Res no ens faltarà si vivim en Ell; res no ens separarà del seu amor, passi el que ens passi, siguin quines siguin les dissorts que la vida ens tingui preparades. lectures, sens dubte, de consolació..i des de la mirada que alguns tenim ( no pas tots!) d'una vida en salut, feliç, en placidesa, amb feina garantida, amb estabilitat....llegir aquesta carta de Pau és una mena de poesia que ressona i que satisfà...que res no destorbi la meva pau! que res no desestabilitzi el meu benestar! Senyor, que n'és d'agradable seguir-te i estimar-te!!

Tanmateix, l'evangeli fa un tomb amb aquesta escena tan coneguda. Els deixebles que, com nosaltres, massa sovint ens mantenim en aquest amor al Senyor sempre i quan els plans no se'ns esguerrin massa...s'adonen que Jesús els demana un impossible: donar de menjar a la multitud que s'apropa al Crist. La multitud dels sols, dels abandonats, dels orfes, de les prostitutes..la multitud que són "el cor del món", espai del cos on més se sent, més es pateix, més queda ferit....la lliçó per als deixebles és la lliçó per a nosaltres: Crist és al cor del món. És allà on el trobarem. Podem dir-li que no ens afecta? Podem dir-li que ho sentim molt però que no podem fer res de res? L'Alexis, a l'homilia d'ahir, ens parlava de Somàlia. Podem quedar-nos amb el sentiment que és un tema que ens queda massa lluny? Que no va amb nosaltres? Probablement no podem curar el mal del món però jo diria que sí que hi ha molt que ens separa de l'amor del Crist. La consolació inicial llegint la 2a lectura passa ara a ser una mirada cap a un mateix....Jo mateix em separo de l'amor de Crist si no sento que el cor del món és el meu mateix cor. El món no té els seus problemes. Nosaltres portem el món al nostre interior i tot el que viu i sent i pateix és el nostre problema. Amb Crist, al cor del món! I potser sí que moltes coses començarien a canviar; perquè potser així descobrirem un amor del Crist que encara tenim per descobrir.

Una abraçada ben gran!

Montse