diumenge, 27 de novembre del 2011

Informe 1r Diumenge d'Advent 2011

Estimats!

Inici d'any litúrgic! Celebrat, novament, en una comunitat que aplega, setmana rere setmana, unes 300 persones. Ahir teníem ben presents els amics del CIM que han estat a Banyoles en una sortida de tot el cap de setmana. També vam comptar amb la presència d'una setantena de joves de 3r i 4t ESO que van dedicar el dissabte al voluntariat i, alhora, un bon grup de persones també implicades en el Gran Recapte d'aliments que s'ha convocat aquesta dies. I també ahir, un grupet de membres de la comunitat es van reunir a les 17h per fer un "mini-recés" per tal d'aprofundir en els textos d'aquest temps litúrgic que comencem. Molta vida, moltes experiències viscudes per celebrar i per agrair davant la llum d'una corona d'Advent que ahir començava a anunciar que Déu arriba, lema que ens acompanyarà durant tot aquest temps d'Advent.

PREVERE. Alexis Bueno
MÚSICS: Jóse Paz, Carme Grimalt, Pau Rovira, Ignasi Canela, Albert Mitjans, Carles Mitjans ( guitarres), Cris Isern ( violí), Victor Jordà  ( bateria) i una servidora als cants.
MONICIÓ D'ENTRADA:l'equip de litúrgia oferirà, al llarg d'aquestes quatre setmanes que tenim per davant, una monició d'entrada per tal de centrar el sentit de la celebració de l'Eucaristia. Una monició directament relacionada amb una imatge ( aquí la teniu adjunta) que apareixerà projectada al llarg de tota la celebració. Aquí transcrivim la monició:
Iniciem l’Advent. Venim d’un temps en el que hem fet contemplació del dolor que hi ha a la nostra ciutat. Déu, el nostre Pare, fa molt de temps que ens va donar tot el que tenim, tot el que som..aquesta terra, aquesta humanitat, aquesta vida. Tot va quedar a les nostres mans. Què n’ hem fet de tot el que hem rebut? Hem construït un món en el que la riquesa ha generat pobresa, el benestar ha generat indigència, la conquesta de la pau s’ha buscat a través de la guerra…Quina resposta podrem donar a aquest Déu que ara ens anuncia el seu retorn? Isaïes  es preguntava: “Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?” Preguntem-nos-ho també avui, posant la nostra mirada en aquesta imatge. I estiguem atents, vetllem..Déu arriba i la humanitat que trobarà no està pas a punt. I, malgrat tot, Déu segueix essent fidel. Veniu, Senyor Jesús! Anhelem la vostra presència i supliquem el vostre ajut.
LECTURES:
Lectura del llibre d’Isaïes (Is 63,16b-17.19b.64,2b-7)
Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel•lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,3-9)
Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.El testimoniatge que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 13,33-37)
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu.»

HOMILIA: Inici d'any litúrgic. Amb l'Advent, Déu ens anuncia el seu retorn...com trobarà casa nostra? La història de l'Advent és la d'una pobra humanitat que desitja fervorosament la nova arribada de Déu i que s'alegra de saber que s'anuncia ja el seu retorn i, alhora, això li permet veure què és allò que no està massa endreçat, massa a punt. Qui no endreça i prepara casa seva quan sap que li arriba un convidat? I, aleshores, aquesta pobra humanitat pren consciència que hi ha massa coses per endreçar; que amb el temps que li ha estat donat s'ha anat abandonant a si mateixa i ha anat deixant que la indiferència, la desigualtat, l'egoisme anessin guanyant terreny...i apareix aleshores el clam del profeta Isaïes "Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós?". El clam d'IsaÍes podria ser també el nostre, ara i avui; en aquesta ciutat nostra en la què hem anat descobrint, al llarg de la tardor, tants punts que cridaven a la justícia, al consol, a la pau. Déu arriba i ens cal endreçar casa nostra i la imatge de l'ndigent que ens ha acompanyat al llarg de la celebració ens dóna pistes en aquest sentit. Què fer aleshores? Probablement, seguir admirant-nos d'un Déu que, malgrat tot, és fidel a nosaltres i torna i retorna sense cansar-se. Potser ens toca dipositar en Déu tota la confiança que ens sigui possible; vetllar i restar atents a la seva arribada; revisar les nostres actituds i demanar-li que ens aculli de nou, que ens mostri de nou els seus camins i, sobretot, no deixar d'agrair-li la seva fidelitat inacabable. És Déu qui vetlla per tots nosaltres. Veniu, Senyor Jesús!

Bona setmana!

Montse

dimecres, 23 de novembre del 2011

Informe missa dia 19 de novembre de 2011

Estimats!

Dissabte, celebració de final d'any litúrgic: festa de Crist Rei. Amb aquesta Eucaristia s'acaba tot el cicle i ens preparem de nou per recomençar amb aquest Advent que ja s'anuncia. I, per acabar també, amb els que ha estat el fil conductor de tot aquest temps, vam poder escoltar un altre testimoni d'un "d'aquests germans meus més petits". Els qui pateixen malaltia i, alhora, l'anonimat i la soledat en trobar-se malalts en un país o ciutat en la que ni tan sols són reconeguts com a ciutadans..són els sense nom.

Aquí l'informe:
PREVERE: Alexis Bueno
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carles Mitjans, Albert Mitjans, Carme Grimalt i Júlia Diaz ( guitarres), un cor de segones veus ( Marta Molins, Júlia Diaz i Montse Puiggròs) i Eulàlia Serra a la direcció dels cants.  Aprofito per comentar que aquest equip de músics es va passar tota la tarda del dissabte assajant i preparant noves cançons sota la direcció del Xavi Casanovas. I el resultat...excel·lent!! Gràcies per aquest servei a la comunitat.
LECTURES:
Ez 34,11-12.15-17
11 »Això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. 12 Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat un dia de núvols i foscor quan retroba les ovelles dispersades; jo les recolliré de tots els indrets on s'havien dispersat. 13 Les faré sortir d'entre els pobles, les aplegaré de tots els països, les faré venir a la seva terra i les pasturaré a les muntanyes d'Israel, en els seus barrancs i en tots els llocs habitats del país. 14 Les conduiré als bons pasturatges i tindran la pleta a les muntanyes més altes d'Israel; allà, en aquelles muntanyes, reposaran en una bona cleda i trobaran un pasturatge abundant. 15 Jo mateix pasturaré les meves ovelles i jo mateix les duré a reposar. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. 16 Buscaré l'ovella perduda, recolliré l'esgarriada, embenaré la que s'havia trencat la pota i restabliré la malalta, però apartaré l'ovella massa forta i massa grassa. Pasturaré amb justícia el meu ramat.17 »I a vosaltres, ovelles meves, això us anuncia el Senyor, Déu sobirà: Mireu, jo jutjaré entre una ovella i una altra, entre els marrans i els bocs:

1Co 15,20-26.28
20 Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. 26 El darrer enemic destituït serà la mort, 27 perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa. 28 I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
 
Mt 25,31-46
31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:
»-Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. 35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.
37 »Llavors els justos li respondran:
»-Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?
40 »El rei els respondrà:
»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.
41 »Després dirà als de la seva esquerra:
»--Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels. 42 Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure;43 era foraster, i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
44 »Llavors ells li respondran:
»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat o assedegat, foraster o despullat, malalt o a la presó, i no et vam assistir?
45 »Ell els contestarà:
»--Us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.
46 »I aquests aniran al càstig etern, mentre que els justos aniran a la vida eterna.

HOMILIA: No podem quedar-nos tranquils desprès de llegir l’evangeli d’avui. Ens presenta dues alternatives clares: el Regne o el Foc etern. Tot en funció de la nostra resposta davant la necessitat del germà: el qui té fam, el despullat, el malalt, el qui està exclòs,… Hi ha una identificació radical entre Deu i els més necessitats, marginats de la societat, els qui no compten per a res. Un Crist rei pobre i amb els pobres.

L’evangeli és clar: el judici serà sobre tot el que hem fet per a ells. Potser nosaltres escriuríem un altre Judici Final: “Veniu a mi els que heu estat bons pares, bons professionals, cristians formats, no heu fet mal a ningú,… » Tot això ho hem de fer però no és ben bé això el que diu l’evangeli.

El testimoni d’avui: Gregoire Ahongbonon. Desprès d’haver viscut l’amor de Deu al sentir-se salvat ell mateix, va acollir el més menyspreats de la seva societat: els malalts mentals a Costa d’Ivori. Homes i dones marginats, aïllats, alguns tancats i lligats per anys als que ell ha anat tornant la seva dignitat en els seus centres.

Mirem al nostre voltant, estem oberts als qui ens necessiten ? Anem per la vida amb els ulls ben oberts i amb ulls de tendresa per captar el qui té fam, esta sol, està malalt,és foraster…? I un cop hem vist la necessitat, ens decidim a fer alguna cosa, per mínima que sigui per ajudar, aportar el nostre granet de sorra? Jesús ens demana sortir de nosaltres mateixos i no cansar-nos d’estar al costat dels més necessitats. De vegades els tenim molt a prop, en el nostre entorn, altres vegades hem de fer un esforç per trencar la nostra bombolla de comoditat per anar més enllà.

CATEQUESI INFANTS: Els nens presentaren una cartolina amb dues columnes: coses que fa un rei :esquiar, anar a festes, viatjar,etc… i coses que fa Jesús: ajudar els altres, perdonar, donar de menjar els pobres,…. Van concloure que JESÚS ÉS UN REI MOLT ESPECIAL.

I per acabar aquest informe...la darrera pregària que la Saida Francia ens ofereix. També li agraïm aquest regal que ens ha anat fent setmana rere setmna..i a partir de la setmana vinent:nou fil conductor!

UN D'AQUESTS GERMANS MEUS MÉS PETITS

 
La veritat, Senyor, és que aquestes paraules teves són fortes i contundents.
Sento que em dius: Deixa de dir coses boniques sota el títol de cristiana, de filosofar sobre com arreglar el món... i vinga, fes alguna cosa , que hi ha molta feina !!!
Saps que a cops visc com "si res estigués passant", mentres el món crida i pateix. No m'agrada gens, però davant teu no me’n puc amagar. Avui vull demanar-te, Senyor, que la realitat m’interpel•li de veritat,... que no em sigui indiferent. Sóc conscient que això porta més patiment, més compromís... però és que no vull passar per la vida de puntetes... vull viure al màxim, intensament, amb sentit.
Prou coneixes que a cops passo pel camí com el sacerdot o el levita, ben lluny de l’actitud del samarità.
Dóna’m, Senyor, la humilitat que em cal per reconèixer i sentir la teva compassió. I no per sentir-me bé (que també!), sinó perquè m'ajudi a contemplar el patiment i neixi en mi una mirada "compassiva", autèntica cap al germà, una mirada que em porti a actuar.
Tu ens estimes amb bogeria, perquè per a Tu cadascú de nosaltres som únics, un bé preciós, valuós, que cal cuidar. I jo, desitjo arribar a tenir aquesta mateixa mirada cap aquells que m'envolten.
Tant de bo, amb la constància de la pregària, cada dia pugui dir amb més força: SÍ, EN TOT, SERVIR I ESTIMAR



Us recordem que tots aquells qui vulgueu, el proper dissabte dia 26 estem tots convidats a un mini-recés per tal de preparar-nos per l'Advent; de 17h a 19h al mateix Casal Loiola. Bona setmana!

Fermín i Gloria

dimarts, 15 de novembre del 2011

Informe missa dia 12 novembre de 2011

Estimats!

Comunitat que avança, que es va acostant ja al temps d'Advent i que segueix preguntant-se on són i qui són els nostres germans més petits. Dissabte, testimoni preciós de la Mercè Mariné amb el testimoni d'una persona que només troba, en l'alcohol, lúnica companyia, l'única amistat, l'únic consol. Dissabte de CIM i, per tant, infants, joves, famílies..com sempre...vida a vessar!

Aquí va l'informe:
PREVERES: Pedro Rivero ( presidint..per primera vegada al Casal després de la seva recent ordenació), Alexis Bueno i Jaume Flaquer.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Carme Grimalt, Jóse Paz, Xavi Matabosch, Albert Mitjans ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:
Pr 31,10-13.19-20.30-31
10 Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles. 11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; 12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida. 13 Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit 19 Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa. 20 Obre la mà als pobres, l'allarga als necessitats. 30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada. 31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.
1Te 5,1-6
1 Germans, no cal que us escriguem sobre el moment exacte de la vinguda del Senyor: 2 vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre en plena nit. 3 Quan la gent es pensi que tot està tranquil i en pau, aleshores, de sobte, els caurà al damunt la devastació, com els dolors a la dona embarassada, i no se'n podran escapar. 4 Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre. 5 Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor. 6 Per això, no hem de dormir, com fan els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.
 
Mt 25,14-30
14 »De manera semblant, un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. 15 A un li donà cinc talents; a l'altre, dos, i a l'altre, un —a cada un segons la seva capacitat—, i després se'n va anar.»Immediatament, 16 el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. 17 Igualment, el qui n'havia rebut dos en va guanyar dos més. 18 Però el qui n'havia rebut un se'n va anar a fer un clot a terra i va amagar-hi els diners del seu amo. 19 »Al cap de molt de temps arriba l'amo d'aquells servents i es posa a passar comptes amb ells. 20 Es presentà el qui havia rebut cinc talents i en dugué cinc més, tot dient:
-Senyor, em vas confiar cinc talents; mira: n'he guanyat cinc més.
21 »L'amo li va dir:
-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
22 »Es presentà també el qui havia rebut dos talents i digué:
-Senyor, em vas confiar dos talents; mira: n'he guanyat dos més.
23 »L'amo li va dir:
-Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor.
24 »Es presentà encara el qui havia rebut un talent i digué:
-Senyor, sabia que ets un home dur, que segues on no has sembrat i reculls on no has escampat. 25 Vaig tenir por i vaig amagar a terra el teu talent. Aquí tens el que és teu.
26 »Però l'amo li va respondre:
-Servent dolent i gandul! Sabies que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat. 27 Per això calia que posessis els meus diners al banc, i ara que he tornat hauria recobrat el que és meu amb els interessos. 28 Preneu-li el talent i doneu-lo al qui en té deu. 29 Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. 30 I a aquest servent inútil llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

HOMILIA: El Pedro va fer una homilia centrada en l'evangeli.  Fragment preciós. I, com passa moltes vegades, m'inspiro en les seves paraules per compartir amb vosaltres aquest espai. "Un home va confiar els seus béns als seus servents i va marxar": Déu mateix és l'artífex de tot el que som, començant per la nostra existència. Quina importància té haver rebut molt o poc? No seria més encertat posar l'accent en la confiança que diposita el Pare en cadascú de nosaltres? Déu ens ho regala tot, ens ho confia perquè es refia de nosaltres; fiar-se de l'altre pressuposa un amor incondicional i una generositat sense límit. Impressionant. I ,a sobre, se'n va. Confia tant que queda a les nostres mans fer rendir el que hem rebut, amb total llibertat. I aleshores apareix la nosra petitesa: no sempre som capaços de respondre a tanta fidelitat; la gratuïtat del seu amor és tan immensa que, pobres de nosaltres, fem el que podem! I, poser massa sovint, no sabem com gestionar ni el que hem rebut, ni la llibertat que ens ha estat donada ni la confiança que ens ha estat posada a les nostres mans.És com si la persona que més estimem en aquest món ens fes un regal i enlloc de desembolicar-lo i compartir-lo amb aquells que no tenen el mateix, el deixéssim ben desat en un altell de casa per la por a perdre'l, a fer-lo malbé, a gastar-lo. I segur que aquesta persona tan estimada, no deixarà de fer-nos regals, any rere any, sense cansar-se, fidelment, perquè l'amor és més fort i més gran. Aquest evangeli ens convida a fer una contemplació de nosaltres mateixos..i crec que tocaria fer-la davant d'una Creu: Tu, Senyor, que m'ho has donat tot...has estat capaç de donar la vida; en la teva creu, Senyor, en les teves nafres hi ha la meva petitesa, la meva infidelitat, la meva por...Com Santa Teresa que descobria en les ferides de Jesús, ferides provocades per ella mateixa! Obrim els ulls, doncs! Reconeguem el que hem rebut...i no busquem heroïcitats pensant que fer rendir el que he rebut depèn de nosaltres mateixos. Misteriosament, segueix essent Déu mateix qui alimenta la nostra vida i ensfa créixer i començar i recomençar. Abaixem els ulls, doncs, davant del Crucificat.
 
I, una vegada més, la pregària que la Saida, ben fidelment, ens regala cada dissabte. Estiguemen comunió a través d'aquest text al llarg de la setmana.
 
HAS ESTAT FIDEL EN POCA COSA
Senyor, GRÀCIES per la teva gran fidelitat incondicional en poca cosa. ¿T'ho podré arribar a agrair com et mereixes algun dia?
GRÀCIES, perquè en la meva vulnerabilitat, en la meva petitesa i la meva fragilitat, en les meves infidelitats...Tu sempre has estat fidel !!!
Que gran que és això !!!
GRÀCIES, Pare, perquè puc experimentar la teva incomparable fidelitat. Sí, una fidelitat que mai no es cansa de les meves "tonteries" i que m'esperona a caminar i avançar.
¿Saps? Jo també vull i desitjo ser-te fidel, Senyor. I no solament en els millors moments, que en definitiva no deixa de ser fàcil, sinó especialment en els moments de foscor i desolació, en aquells moments en els que sembla que no hi ets, quan et busco i no et trobo,
És com si necessités massa coses per ser-te realment fidel, Senyor, masa seguretats i evidències, mentre Tu ets el gran "mestre" de fidelitat en poca cosa. ¿M'ensenyes? Intentaré aprendre !!!
Senyor, GRÀCIES per la vida que m'ha estat regalada.
GRÀCIES per tots els talents que m'han estat donats de forma gratuïta. Poca cosa, sí, però desitjo posar-los al teu servei, al servei dels altres.

Una abraçada ben gran!!

Montse

dimecres, 9 de novembre del 2011

Informe missa 5 de novembre de 2011

Estimats!

Aquest dissabte, missa més que multitudinària!! 100 joves havien participat al voluntariat que promou l'equip de monitors de l'ESO de Joves Loiola; el Fòrum havia celebrat la seva assemblea...missa tan plena de gent, tanta vida, tantes coses per compartir..com el testimoni de les noies qye ens van explicar la seva experiència amb els avis....La suma de tot plegat... impressionant!

Aquí l'informe:

PREVERES: Francesc Padrosa ( presidint), Alexis Bueno, Jaume Flaquer i Jóse Montobbio.
MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Victor Jordà (bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Pau Rovira, Albert Mitjans, Ignasi Canela i François Masson( guitarres), Laura León i Cris Isern ( violí)i Xavier Fernández a la direcció de cants.
LECTURES:
Sv 6,13-17
Aviat es fa conèixer al qui la desitja. 14 Qui matina per trobar-la no s'haurà de cansar gaire: la trobarà asseguda a la seva porta. 15 És prudència consumada sentir passió per ella, i el qui es desviu per tenir-la, viu aviat sense neguits, 16 perquè la Saviesa ronda buscant els qui són dignes d'ella, se'ls apareix amablement pel camí, els surt al pas en cada pensament. 17 Per a accedir a la Saviesa cal l'afany sincer de rebre'n instrucció.

1Te 4,13-18
13 Germans, volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança. 14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell. 15 D'acord amb l'ensenyament del Senyor, us diem que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan ell vindrà, no passarem pas al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l'encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre. 18 Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquests ensenyaments.
 
Mt 25,1-13
1 »Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l'espòs. 2 N'hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. 3 Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. 4 En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
5 »Com que l'espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. 6 A mitjanit es va sentir un clam:
»--L'espòs és aquí. Sortiu a rebre'l!
7 »Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. 8 Les noies sense seny van dir a les assenyades:
»--Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s'apaguen.
9 »Les assenyades respongueren:
»--Potser no n'hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
10 »Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l'espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
11 »Finalment arribaren també les altres noies i deien:
»--Senyor, Senyor, obre'ns!
12 »Però ell va respondre:
»--Us asseguro que no us conec.
13 »Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.


HOMILIA:
Hem començat un cicle de tres diumenges amb tres paràboles del Final dels Temps; les deu joves, els talents i el Judici Final. Encara que "els finals" els veiem sovint lluny, no és menys cert que no per això deixem de programar-nos i planificar-nos constament a la vida per a preparar l'arribada dels esdeveniments propis de la nostra existència........

Però aquest final del que parla la paràbola d'avui no es planifica ni es programa com els altres.....Mirar el que al "Final" serà veritable, el que tindrà pes, és despullar-se de tot el que vivim ara cercant allò que es autèntic i decisiu ja ara. I què és?Jesús promou la insolidaritat?
Una festa molt important (les Noces de Déu amb la humanitat), una processó de torxes (estem a la nit) per acollir el Nuvi, que encara no arriba, no se sap quan vindrà.........Cinc joves amb les torxes preparades, altres cinc sense oli a les llànties ("si finalment ve el Nuvi ja tindrem temps d'anar a buscar oli o ja em deixaran").........De cop i volta, el Nuvi que es presenta, les 5 noies amb les torxes corrent a buscar oli, tornant a la festa però ........la porta és tancada. Visca el Nuvi, ei deixeu-nos entrar que no el veiem!!! No us conec.

Val, les noies no estaven preparades al moment decisiu, però no les podrien haver deixat entrar? I les altres noies, ¿no els hi podrien haver deixat ni tan sols una miqueta d'oli per encendre les seves torxes? S'està animant a què cadascú faci la seva i passi dels altres?

La crida, personal i instransferible

Ser solidaris, compartir, atendre els necessitats, tenir bon cor (com el bon samarità),servir els altres posant-nos els darrers etc,etc.... ¿no és això el què ens diu l'Evangeli? ¿No tenim borsa de voluntariat al Casal?¿ No obrim cada homilia una finestra per apropar-nos a realitats que no coneixem però que existeixen a la nostra ciutat?¿I doncs...? Llavors, ¿fem la nostra sí o no? Doncs no, de cap manera. Evidentment, és clau l'ajuda entre nosaltres, l'estimació, el servei....Però al Final, quan ens presentem davant el Senyor, cadascú portarà entre les mans el fruit del seu camí únic i intransferible: la seva resposta al Senyor. Ningú no pot creure per mi; soc jo qui haurà de fer la meva opció; ningú no podrà estimar per mi. Cap ONG, ni cap institució, ni el Casal ni ningú em podrà estalviar d'estimar personalment, directament, generosament el Senyor (el pobre, els vellets visitats el dissabte pels joves del voluntariat, els malalts mentals a l'Àfrica del Gregoire, el company sol i trist.........). Aquesta és la resposta que espera de nosaltres el Senyor: una resposta personal, sense delegar en ningú, generosa en amor. Perquè, com deia Teresa de Calcuta, quan ens trobem amb el Senyor no ens preguntarà sobre quants actes haurem fet al pròxim sinó quants haurem fet amb amor.

I l'oli de la llàntia?
Ningú no ens donarà ni un didal d'oli. Som nosaltres qui tenim la responsabilitat d'omplir la llàntia, responent a aquesta crida personal i intrasferible que ens fa el Senyor.¿Què podria ser aquest oli?:La valentia d'apuntar-se a un voluntariat, la valentia d'anar contra corrent, llegir l'Evangeli, creure-hi, intentar aplicar-ho a vida.....La pregària, que ens ajuda a que l'Esperit arreli en el nostre cor, en la nostra ànima,i vagi canviant les nostres actituds. Tenir esperança i compartir-la amb els altres amb alegria i il.lusió, com els joves del voluntariat que han compartit la seva alegria i ganes de viure amb gent gran i han obtingut un somriure de gent que se sent sola. Obrir els ulls i deixar-se mirar per Déu que és en l'altre .
Demano el Senyor que ens doni capacitat i saviesa per respondre a l'exigència evangèlica i que no em faci perdre de vista aquestes preguntes: Quina és la meva resposta personal i intransferible al Senyor? On busco el Senyor?

I, com sempre, compartim la pregària que la Saida ens regala cada dissabte.

NO T’ENTRISTEIXIS COM ELS QUI NO TENEN ESPERANÇA

Senyor, ¿recordes com he actuat amb el Bernat? ¿Recordes que aquest estiu t’has endut el seu germà amb Tu? Saps que em surt estar al seu costat quan em demana, oferir-li la meva espatlla perquè plori tot el que vulgui, pregar per ell... Però dir-li “no t’entristeixis com els qui no tenen esperança” ... No, això no em surt...No en sé !!!
¿Com em poden sortir aquestes paraules, sense que siguin ofensives, enmig de tant dolor, mentre un està assumint que aquell ésser estimat ja no hi serà més, almenys físicament en aquest món? I no tant sols això, Senyor; penso que davant la mort d’ algú molt i molt estimat, no sé si jo les voldria escoltar. Sí, ja ho sé que em falta molta esperança !!! De fet, em fa molta por no saber ni el dia ni l’hora..per a aquells qui més estimo i per a mi mateixa… quan potser no hauria de ser així.. però ¿Què vols que hi faci? Suposo que no sóc l’única.
Potser, Senyor, la clau és que vetllem. I no com aquell que es prepara per un examen fet un sac de nervis, sinó simplement vivint de manera autèntica, intentant apropar-nos a l’evangeli, sobretot, estimant i deixant-nos estimar. Molt complicat, i a la vegada, tinc la sensació que molt senzill.
Sóc conscient, Pare bo, que sovint visc despistada, vaig fent....i,de sobte, sento que em dius “ NO T’ADORMIS, VETLLA”... i llavors m’activo durant uns dies… i tornem a caure…i així una altra vegada….
Dóna’m Senyor, l’esperança, la fortalesa, la fe… perquè pugui entendre i acceptar millor el tema de la mort, perquè cada vegada aquesta vetlla pugui ser una mica més llarga, més viscuda, més sentida !!

Bona setmana a tots!
 
Albert Sitges i Glòria Milà