dimecres, 29 d’agost del 2012

Any 2012: Des de la diàspora 8

Amics,

Enfilem ja el final del període de vacances. Desitgem que tothom hagi pogut gaudir d'aquest temps i que ens puguem retrobar ben aviat. El dissabte dia 8 de setembre, a les 19:30h, si Déu vol, ens tornarem a veure!

LECTURES:

Lectura del llibre de Josuè (Js 24,1-2a.15-17.18b)
En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d’Israel, i cridà els ancians d’Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l’Eufrat o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor.» El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,21-32)
Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és com el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, les esposes s’han de sotmetre en tot als marits.
I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l’Església. L’estima tant que s’ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l’ha rentada amb el bany de l’aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d’estimar l’esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s’estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l’alimenta i el vesteix.
També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l’Escriptura: «Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d’aquell moment, ells dos formen una sola família.» És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l’Església.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,60-69)
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.» Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»

COMENTARI: Ens trobem, avui, amb el final de capítol sisè de l'evangeli de Joan que s'iniciava amb l'escena de la multiplicació dels pans i els peixos. En aquell moment, Jesús va guanyar molts seguidors, havia realitzat una gesta que va deixar impressionada moltíssima gent: un miracle que va fer possible rebre l'aliment de forma abundant. Tanmateix, el camí de tots aquells que el varen seguir es va fent cada vegada més feixuc. Hi ha dones i homes que no el comprenen, que no entenen que l'aliment que Jesús ve a regalar-nos no és pas allò que satisfà les nostres necessitats sinó allò que ens dóna la vida plena, la vida eterna...i molts l'abandonen.
A la primera lectura, Josuè ja formula una pregunta ben contundent: "escolliu avui quins déus voleu adorar". I també Jesús a l'evangeli formula:" vosaltres també em voleu deixar?"
Seria bo que també, nosaltres, ens formuléssim avui aquestes mateixes preguntes: 
Adorem el Déu de Jesucrist? Adorem el Déu que ens proposa viure en el lliurament més radical, en l'amor més profund als altres, en el perdó sense límit?
O potser en les nostres vides hi ha altres déus que adorem, que no estem en disposició de renunciar-hi, que satisfan les nostres necessitats particulars? Si és així..no és ja d'alguna manera una resposta a la pregunta de Jesús? No el volem deixar...però el deixem en tantíssimes ocasions...cert?

Demanem al Pare que la nostra fe sigui sincera i autèntica. Que dels nostres llavis brollin, fermament, les mateixes paraules de Simó Pere:"Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna".

Una abraçada!

Montse

dimarts, 21 d’agost del 2012

Any 2012: des de la diàspora 7



Estimats,

Seguim avançant els dies, enmig d'aquesta calor sufocant que alguns ( no pas tots, segur!) estem patint. Desitgem que, en aquest temps de descans, trobem també el nostre espai i el nostre racó per a la pregària i la contemplació.

LECTURES:
Lectura del llibre dels Proverbis (Pr 9,1-6)
La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 5,15-20)
Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,51-58)
En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»


COMENTARI: Un diumenge més, Jesús torna a anunciar-nos quina ha de ser la veritable relació amb Déu, el seu Pare; relació que passa per la unió i comunió a través d’ell mateix, el Crist, que donarà el seu cos i la seva sang perquè tots nosaltres tinguem vida eterna. 
Un diumenge més, les lectures ens recorden que som convidats a formar part del banquet del Regne de Déu perquè és així com podem sentir-nos vius plenament. El llibre dels Proverbis ens anticipa que en aquest banquet trobarem el camí del coneixement i Sant Pau ens interpel•la a ser gent de seny per poder entendre què vol de nosaltres el Senyor. I tot i així, potser nosaltres, sords a la crida, encara seguim declinant la invitació.
Un diumenge més, els relats bíblics tornen a ser directes i punyents, però de vegades estem distrets i no sabem entendre on rau el veritable sentit de la nostra vida. Potser encara seguim comportant-nos com la gent que no sap el que es fa  malgrat saber que també avui els temps que vivim són dolents. Siguem prudents, atents a la crida, agraïts pels dons que rebem cada dia a través de l’Esperit i reconeguem quin és el veritable aliment que dóna sentit a la nostra vida. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Amb les paraules de Jesús, Sant Joan torna a recordar-nos que també avui és només a través del Crist com serem capaços d’arribar al Pare. I és a l’eucaristia on podem sentir aquest vincle que ens dóna la vida plena. La donació del Crist per tots nosaltres ens referma un cop més que som cridats i estimats per Déu Pare.
Un diumenge més, la comunitat dispersa es retroba a l’eucaristia participant així tots junts de la Paraula, del pa i del vi per sentir-nos germans i fills de Déu units al Crist. Que allà on siguem, l’Esperit ens ompli per poder seguir reforçant els nostres lligams.

Yolanda Gimenez

dilluns, 13 d’agost del 2012

Any 2012:des de la diàspora 6


COMENTARI A LES LECTURES DEL DIUMENGE 12 D’AGOST

Estimats amics i amigues,
una setmana més –encara que sigui de forma virtual- en trobem, com a comunitat, al voltant de la Paraula i del Pa. I Déu n’hi do amb aquest “pa”! Us heu fixat amb les lectures? És la tercera setmana que surt el tema i encara el repetirem dues més! I, doncs? Per què tanta insistència? És que l’Església com la tele en temps de vacances posa l’automàtic i ens van repetint els programes que ja hem vist?... No, em sembla que no va per aquí! L’Església ha après molt de la Bíblia i sap que, quan hi ha quelcom essencial per a nosaltres, el que cal és “repetir” (l’espiritualitat ignaciana també hi insisteix, oi?). Doncs som-hi!
Tot va començar, ara fa dues setmanes, enmig d’una multitud famèlica. I és així comtot també comença en nosaltres! Si alguna cosa radical ens defineix a les persones és el nostre desig insaciable de plenitud, el nostre anhel més pregon d’un Amor infinit! I ens trobem com el pobre Elies, afamats i cansats de córrer, exhausts de gastar la vidaen coses superficials,… arribem a un punt que preferim deixar-nos morir abans que seguir en el desert de la soledat més radical i del sense sentit!
Però sort n’hi ha dels “àngels”! I quants ens han vingut a trobar al llarg de la vida, eh!“Aixeca’t i menja!” I apareix així la invitació fonamental sempre present a les nostres vides, però que a voltes refusem o ignorem o posposem... I sort que Déu hi torna una i una altra vegada: “Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer!”. I escoltem i fem cas i ens fiem... I “amb la força d’aquell aliment” podem caminar fins a l’Horeb, la muntanya de Déu, a la seva Presència...
Enmig de dubtes, com els deixebles, i de “murmuracions”, com els jueus... Perquè la raó no arriba a captar-ho, no ho acaba d’entendre… Com és això que ha baixat del cel si nosaltres el coneixem i és fill de Josep… Però és el Pare el qui atreu! El nostre desig de plenitud només el pot omplir qui és la Plenitud, el nostre anhel d’Amor infinit, el qui és l’Amor infinit!
Per això el nostre cor reposa, s’esponja, s’omple de goig quan escolta per dins: “Jo sóc el pa que dóna la vida. Qui menja aquest pa, viurà per sempre!” I saciats d’amor i de plenitud la nostra reacció, la nostra resposta, no pot ser altra que la que ens proposa Sant Pau: “Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant!”
Només podem acabar, doncs, repetint la invitació del salmista: “Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum!” “TASTEU i veureu que n’és de bo el Senyor; FELIÇl’home que s’hi refugia!”

Bona setmana i bon diumenge!

Núria Monteis

dimecres, 8 d’agost del 2012

Any 2012: des de la diàspora 5


Estimats,


Seguim avançant amb algunes dificultats de connexió.Anirem enviant els comentaris en la mesura que sigui possible!Sabem que ja ha finalitzat el camp de treball d'Almería i que també ha estat fantàstic.Quantes coses a compartir a la tornada!!!!

LECTURES:
Lectura del llibre de l'Èxode(Ex 16,2-4.12-15)
En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, sóc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir ‘Què és això?’ Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dóna per aliment.»
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)
Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»
COMENTARI:Una vegada més les paraules de Jesus són clares, radicals i a la vegada sorprenents. El que Déu vol que fem no són grans accions , sinó que «creguem» en Jesús.  I en la societat d'avui en dia, que sembla que qui mes val és qui més coses fa, ¿No sembla un plantejament molt passiu?

Potser justament aquestes paraules ens criden primer de tot fer un forat dins la nostra agitada agenda i preguntar-nos si de veritat creiem en Aquell que Deu ha enviat. I si hi creiem, aturar-nos a ser conscients del que representa això en les nostres vides. Ens porta a viure apassionats per la vida, estimant i gastant la vida pels altres?
Jesús acaba dient: "Jo sóc el pa que dóna vida. Els qui vénen a mi no passaran fam..." Unes paraules fortes i interpel.ladores... tant que no som capacos de creure que siguin certes de veritat, oi?
Senyor, igual que el pa és quelcom tan quotidià i necessari, avui et demanem que la teva presència també ho sigui per nosaltres. Que la creenca en Tu vertebri i doni sentit a la nostra existència cada dia.
Tot i coneixent les nostres resistències, dóna'ns, Pare, el do de confiar cegament en Tu, amb la certesa que malgrat a cops no entenem la teva lògica i el teu temps, únicament en Tu trobarem la veritable VIDA, i que caminant al teu costat no passarem mai fam.

SAIDA FRANCIA