Informe missa 28 de gener de 2012

Amics,

De nou ens trobem per fer eucaristia!!!. Avui el blog ho fem entre tots, tenim les paraules de l'homilia i les nostres respostes identificant els nostres dimonis. I ens recordem dels nois i noies que han rebut el sagrament de la Confirmació a Jesuïtes Sarrià i a Jesuïtes Casp. Que l'Esperit inspiri les seves vides!

PREVERE: Jaume Flaquer

MÚSICS: Luis Jordà ( saxo), Jose Paz, Carme Grimalt i Xavi Matabosch ( guitarres), Laura León ( violí) i Eulàlia Serra als cants.

LECTURES:

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 18,15-20)

Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, farà que s’aixequi d’enmig teu, d’entre els teus germans, un profeta com jo. Escolteu-lo. El dia que el poble s’havia reunit a la muntanya de l’Horeb vas demanar al Senyor, el teu Déu, de no tornar a sentir la veu del Senyor, el teu Déu, i de no veure més aquelles flames, per por de morir. Llavors el Senyor em digué: “Han fet bé de demanar-ho. Jo faré que s’aixequi d’enmig dels seus germans un profeta com tu, li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. I jo demanaré comptes als qui no escoltin les paraules que ell els dirà en nom meu. »Però si un profeta s’atreveix a dir en nom meu alguna paraula que jo no li hauré ordenat, o bé parla en nom d’altres déus, morirà”.»

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,32-35)

Germans, jo voldria que visquéssiu sense neguit. El qui no és casat pot ocupar-se de les coses del Senyor i mirar de fer el que és agradable al Senyor, mentre que els casats s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar a la muller, i tenen el cor dividit. Igualment, la noia o la dona no casada pot ocupar-se de les coses del Senyor i de ser santa de cos i d’esperit, mentre que les dones casades s’han d’ocupar de coses del món i mirar d’agradar al marit. Tot això ho dic pensant què és més avantatjós. No vull pas lligar-vos. Penso només que és cosa més digna, i que facilita de viure dedicat al Senyor sense tràfecs que en distreguin.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,21-28)

A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu.» Però Jesús el reprengué i li digué: «Calla i surt d’aquest home.» Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells: Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova, fins i tot mana els esperits malignes, i l’obeeixen.» I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

HOMILIA: A l'Evangeli tenim tres elements: l'autoritat de Jesús, els dimonis que Jesús fa callar i la pregunta de la gent: Qui és aquest?.

Tenim a l'Evangeli un Jesús contundent que davant del mal (el dimoni) l'ordena amb tota autoritat: "Calla i surt d'aquest home!", un Jesús que ens allibera del mal, dels nostres lligams nocius que no ens deixen moure pel Regne!. Contundència contra el mal i un amor infinit i alliberador vers l'home.

A la gent li sorprèn aquesta contundència, Jesús no és mestre de la Llei, no és profeta.... llavors d'on prové la seva autoritat, és inevitable la pregunta de Qui és aquest home?. Davant d'aquesta sorpresa inicial, surt el desig d'apropar-se, de seguir-lo per anar obtenint resposta.

El dimoni sÍ que sap qui és Jesús. Coneix el seu projecte i el rebutja conscientment!!! Envaeix el cos de l'home i li fa no acceptar el pla de vida de Jesús. Jesús li treu el dimoni. Jesús regira la seva vida centrada en l'ego per una vida entregada als altres!!!!.

Davant de l'afirmació "calla i surt d'aquest home" ens preguntem "A quins dimonis m'he d'enfrontar?". 

Entre tots, hem identificat un munt de dimonis que han servit per seguir escrivint aquest evangeli que tenim a les eucaristies daquest temps ordinari. Una comunitat que escolta Jesús i que vol respondre:

Els prejudicis sobre la gent que em porten a creure’m superior.

El meu egoïsme i la manca de solidaritat vers els altres.

El miedo , la falta de compromiso

L'enveja i l'enfadar-me amb els altres sense demanar-los perdó després de la batalla.

Más cariño y sonrisas, que se calle el demonio de la seriedad!!!.

Tot això que m'allunya del Senyor. Les temptacions que ens ofereix la nostra societat.

Caldria admirar més els altres i desitjar gaudir del seu misteri i agrair la seva presència.

He de fer callar el meu ego, per passar a parlar del tu com a font de vida.

La mandra, el què diran, la falta de temps per pregar!!!

Les ganes de criticar

Les xuxes, la Wii...

L’autosuficiència , el pensar que sol es pot fer tot.

El mal geni....

Tant de bo trobem forces en el Senyor per aquest gran combat que ens espera!!!!. Podem fer com els nens de la catequesi, llençant a la paperera el que no està bé i no ens agrada!!!.

A més , avui celebrem els cinc anys del CIM, amb il·lusió, gaudint dels campaments i les trobades!!!!. Felicitats!!!!

Bona setmana!

Marisol Ortiz

Informe missa 21 de gener de 2012

Amics,

Tercera setmana del temps ordinari i una comunitat plena de joves que vénen de fer una experiència de voluntariat. La reflexió de l’Eucaristia del dia 21  gira entorn la reflexió en la resposta a la crida, “Jesús busca aliats que deixin les seves xarxes i estiguin disposats a ”.

PREVERES: Alexis Bueno i Jaume Flaquer

MÚSICS: Xavi Casanovas ( trompeta), Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Jose Paz, Carles Mitjans i Júlia Diaz ( guitarres) i Montse Puiggròs als cants.

LECTURES:

Lectura de la profecia de Jonàs (Jn 3,1-5.10)

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,29-31)

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc(Mc 1,14-20)

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

HOMILIA: Si algú ens preguntés quina hora és, miraríem el rellotge i respondríem amb facilitat. Però a la pregunta ARA ÉS HORA DE QUÈ?  no ens resultaria tan fàcil. Què és el que ens toca ara i aquí?  Tenim tendència a viure recordant el passat o a viure preocupats pel futur, però Déu és un Déu PRESENT, un Déu del Present  que ens demana una resposta present, una resposta ara... en cada oportunitat de la vida quotidiana hem de respondre. Se’ns proposa un moment de reflexió per poder discernir quines són les xarxes personals que ens costa deixar.  Ho escrivim en un paper i ho presentem confiant que Déu ens ajudi a ser prou valents i generosos per poder seguir-lo. Joan respon immediatament en sentir que ara és l’hora, ell aprofita l’oportunitat, no espera, no ho deixa per un altre moment. Cal respondre, no deixar que passi el tren.  L’Alexis fa presents als 80 joves que divendres i dissabte rebran la Confirmació, els anima a ells (de manera especial)  i ens anima a tots a ser diligents en  donar resposta . Hem de continuar escrivint, ara i aquí, l’Evangeli, hem de donar vida a la PARAULA amb els nostres fets.

Per ajudar-nos en la nostra pregària, aquí teniu un recull de les respostes que la comunitat va expressar tot responent a aquesta pregunta:

 "Quines són les teves xarxes?"

"El cansament de la setmana, les feines de la casa, la tristesa."

"La falta de constancia. La falta de verdad en las palabras."

"Les meves xarxes són: la vergonya, la mandra, el mal geni..."

"Estar atrapada a les meves coses."

"La meva xarxa és la POR, el no saber què he de fer, el no saber què vull, què prioritzar."

"He de deixar les xarxes del què diran."

"Les xarxes que m'enreden són Internet, el no voler fer res, la casa, etc."

"Les meves preocupacions i pors m'impedeixen ser feliç i fer feliç els altres."

Bona setmana a tots!

Nana Corredera

Informe missa 14 de gener de 2012

Estimats! Segona setmana del temps ordinari i novament amb una comunitat molt nombrosa, plena de vida! Tot un goig! L'equip de litúrgia ha fet una nova proposta per a tot aquest temps que tenim al davant. Al llarg d’aquestes setmanes es posarà l’accent en l’acció de Jesús, en la seva activitat. En les diferents lectures veurem elements com la crida per part de Jesús i la resposta que se’ns demana a nosaltres. Aquesta activitat de Jesús interpel·la i crida també la comunitat del Casal. A ella també se li formula la pregunta per la seva pròpia acció en el món; especialment en un temps de crisi en el que tantes persones han tocat fons i d’altres aniran entrant en l’espiral de la pobresa i del patiment. Quina resposta dóna la comunitat?per aquest motiu, al costat de l'altar i sota el lema "Aquí em teniu", apareix un gran llibre en blanc. A cada pàgina del llibre, només una frase extreta de les lectures del dia. Aquest dissabte la frase era "es quedaren amb Ell aquell dia". El llibre en blanc no és altra cosa que el símbol que representa l’evangeli. La nostra comunitat serà convidada a re-escriure la resposta que donem, concreta i precisa, a aquesta crida de Jesús per actuar en el món tal com Jesús fa al llarg d’aquest temps. Busquem que la comunitat surti de si mateixa, que posi la mirada en l’exterioritat, en  l’altre i que ens qüestionem què fem en realitat. Per aquest motiu, l’homilia de cada setmana centrarà molt aquesta intenció i acabarà amb una pregunta concreta que es contestarà en uns fulls que tothom trobarà a la cadira i que posteriorment, alguns d'ells, seran enganxats en la primera pàgina del llibre. Comunitat viva que re-escriu una bona notícia per als altres, comunitat en acció missionera. PREVERE:Alexis Bueno MÚSICS:Luis Jordà ( saxo), Victor Jordà (bateria), Laura León (violí),Jose Paz, Carles Mitjans i Júlia Diaz ( guitarres) i Eulàlia Serra als cants. LECTURES: Lectura del primer llibre de Samuel (1Sm 3,3b-10.19) En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies. Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 6,13c-15a.17-20) Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 1,35-42) En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

HOMILIA:El títol que l'Alexis proposava per a la seva homilia és precisament el mateix lema de tot aquest temps:Aquí em teniu! El primer element que estem convidats a contemplar és aquesta veu del Senyor que costava de reconèixer per part de Samuel i que no deixa de cridar les persones pel seu nom: Samuel, Joan, Andreu, Simó Pere.... Jesús crida i espera una resposta. També avui parla i crida però..el sentim? Sabem escoltar la seva veu enmig del brogit de cada dia, enmig de l'anonimat d'una ciutat tan plena de gent i tan sola massa vegades.

Joan ens dóna pistes i assenyala Jesús. I Jesús atén i escolta. Es gira. Jesús està aquí per escoltar, per viure amb nosaltres. Qui pot ser, doncs, el Joan de la nostra vida? Qui sentim que assenyala Jesús davant nostre i que ens col·loca davant de la seva mirada? O potser podem fer un pas més i preguntar-nos si nosaltres mateixos som el qui vivim assenyalant Jesús per tot arreu on passem? I el text de Joan continua amb aquesta pregunta "On viviu?". I jo pensava que aquesta pregunta és força comú quan coneixes algú, quan t'hi apropes, o quan et presentes a algú...de vegades diem el nom, la feina, l'estat civil i el lloc on residim. No pertocaria, doncs, desitjar saber on viu avui Jesús? On el trobem? On podem cercar-lo? I segurament, la reflexió que puguem fer sobre aquesta pregunta ens porta, per una banda, a pensar en la comunitat, en la pregària, en la família, en tants testimonis que ens arriben però, per una altra banda, i amb una força impressionant, ens porta, inevitablement, fora. Fora de casa nostra, fora del Casal, fora de nosaltres mateixos. Anar a trobar Jesús a casa seva és anar-lo a trobar en aquells que necessiten la salvació, el consol, l'amor sense límit. I ara, retornem al text de Joan i, concretament, a la resposta de Jesús: "Veniu i ho veureu". Aquí tenim una altra bona pista! Ens hem de moure, ens hem de desplaçar, hem de sortir....fora. Comencem doncs a fer-nos preguntes, comencem a desplaçar-nos, comencem a mirar Jesús, assenyalar-lo i a seguir-lo. Per això, la pregunta de l'Alexis a la comunitat va ser: "On viu Jesús avui?". I aquí teniu una mostra de les respostes de la comunitat.

“En l’amiga que m’acull. En la dona que prega. En el senyor que viu al carrer. En els infants. Els petó dels amics. En el somriure de tots.”

“Trobo a Jesús quan amb senzillesa em buido i li deixo espai. Trobo a Jesús en observar la perfecció que Ell ha creat.”

“Jesús viu en el cor de cada un de nosaltres. Ahir el vaig veure en la pregària que vam fer més de 30 persones que hem trobat al casal i que fem pregària ja fa més de 30 anys.”

“En els sense sostre de la fundació Arrels.”

“El trobo entre els nens mancats d’atenció, amb necessitats educatives...”

“CVX”

“En la dona que ahir em demanava diners amb una història d’un avió perdut... en la dignitat del pobre quan se li ofereix un entrepà el demana «si pot ser, de pernil... En la mirada dels meus pares a l’hospital.»

“En el servei als altres, en la família i en el meu interior.”

“A dins nostre, en l’esperança.”

“En l’agraïment dels petits moments.”

“En el més febles. En els que estan més sols.”

“Jesús viu amb els pobres. Amb els com Ell porten una creu a sobre. És amb nosaltres i amb Ell hem d’anar per portar la creu del altres i la nostra.”

“En els alumnes que estan més perduts i demanen ser escoltats i acompanyats. I en els persones capaces d’escoltar i acompanyar, obertes al servei dels altres.”

“En la comunitat, el testimoni de moltes persones compromeses.”

POSTMISSA: com ja ve essent habitual, un grup força nombrós de joves van seguir la nit amb una activitat anomenada Identity. Un agraïment també per aquest equip de monitors del postmissa que preparen amb tanta cura aquesta proposta per a joves!!

Fins dissabte!

Montse

Informe missa 7 de gener de 2012

Estimats germans de comunitat!

Ahir, primera missa de l'any 2012 al Casal Loiola i inici d'any litúrgic. Ens vam aplegar una vuitantena de persones de totes les edats per recomençar de nou la vida d'aquesta comunitat eucarística. Que el bon Jesús que torna a viure entre nosaltres ens trobi a punt per respondre'l en tot allò que l'any ens tingui preparat.

PREVERES:Alexis Bueno i Jaume Flaquer

LECTURES:

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 42,1-4.6-7)

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Salm responsorial [Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)] El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m’espanto. D’ell em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació. Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, feu conèixer entre els pobles les seves gestes. Recordeu que el seu nom és Excels. R. Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. Que ho publiquin per tota la terra. Poble de Sió, aclama’l ple de goig, perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R. Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-9)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill. Evangeli segons sant Marc (Mc 1,7-11) En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»

MÚSICS: Lluís Jordà ( saxo), Victor Jordà ( bateria), Jóse Paz, Júlia Diaz, Carles Mitjans ( guitarres), Victor Ribas ( ajudant amb el so), Saida Francia ( ajudant amb el passi de les diapositives) i una servidora als cants.

HOMILIA: Ahir va ser el Jaume Flaquer qui ens va acompanyar amb una homilia preciosa que va estructurar en dues parts: el vessant teològic i el vessant pastoral. Anem a pams, doncs. Hem acabat el temps de Nadal i ara, de sobte, ja ens trobem un Jesús que s'ha fet gran, en edat adulta: el moment del seu Baptisme. I aquest instant ens dóna ja una primera imatge: "veié que el cel s'esquinçava". El cel no és més que una mena de vel que separa Déu de la terra, i la terra de Déu. I cada vegada que a les Escriptures trobem aquesta imatge d'un cel esquinçat se'ns està parlant, de fet, d'un moment en el que Déu i l'home s'uneixen, estableixen diàleg i relació. En aquesta imatge - i, per tant, en aquesta escena- Déu revela una notícia: "Ets el meu Fill, el meu estimat". A partir d'aquest moment, només es tornarà a revelar aquesta veritat en boca del centurió que, estant al peu de la creu, verbalitzarà "Aquest és el Fill de Déu". I, de moment, jo ja m'aturo aquí per aportar algun altre ressò. Resulta impressionant i, alhora, una mica trist, que en tota la vida de Jesús ( relatada en aquest cas en l'evangeli de Marc) no hi hagi ningú capaç de reconèixer Jesús com a Fill de Déu. Al llarg de l'evangeli se l'anomena com a fill de David, com a Messies...però la filiació amb Déu només parteix d'aquest punt per anar al punt del centurió que ni tan sols era jueu. Una vegada més, el qui veu més clar és el qui està més lluny, el més inesperat. Els deixebles estimats de Jesús no varen tenir la clarividència del centurió. I nosaltres, com és la nostra clarividència?Vivim sentint en tota la seva profunditat que el Jesús que estimem i que seguim és el Fill de Déu?

I d'aquí, el Jaume ens va anar portant cap al vessant pastoral. Déu, en la seva revelació, desvetlla la missió del mateix Jesús. La veu de Déu és una crida, és una experiència que marca un inici, un re-naixement a una nova vida. Un Déu que parla obertament i clara, en aquest cas a Jesús. El mateix Déu que parla a qualsevol de nosaltres i que, en molts casos, també ha marcat un re-naixement en les nostres vides: una experiència fundant. Potser, a la llum d'aquest evangeli, podem retornar la mirada a l'experiència fundant de cadascú de nosaltres. Potser podem fer el viatge a aquell espai i moment concret en el que el cel es va esquinçar i vam sentir que Déu ens cridava pel nom i ens revelava aquella vocació que haurà estat un inici, un naixement en la nostra vida. El Jaume ens parlava de la seva vocació de jesuïta i sacerdot; per altres serà el moment en el què vam ser trobar aquella persona amb qui compartir la vida, o aquella professió per la que hem nascut amb un do especial, regalat gratuïtament.

Potser ens toca mirar més el cel. Contemplar-lo veient en ell un vel des del que Déu mateix ens contempla, ens parla, ens estima. Potser ens toca rellegir tota la nostra història, anotar en quins moments hem experimentat que el vel s'esquinçava perquè Déu mateix ha volgut parlar-nos; recordar què se'ns ha dit; recuperar l'experiència fundant; retornar a la font.....tot sense deixar de mirar el cel.

POSTMISSA: després d'un sopar amb un grupet de joves, l'equip de postmissa es va reunir per programar les activitats del trimestre. Bona feina, doncs!

Bona setmana!!!!

Montse