Amics,
primer dissabte d'Advent més que trepidant! A primera hora de la tarda no funcionava tota una fase elèctrica del Casal. Estàvem mig a les fosques, sense megafonia, sense projector..i sense que això suposés un problema per poder seguir amb les activitats del CIM, amb la feina de l'equip de litúrgia preparant els detalls de l'Advent i amb una missa de nou molt plena de gent i, sobretot, plena de joves que havien estat de voluntariat (cal dir que tot plegat va ser possible perquè l'Enric va estar fent uns muntatges estranys amb cables i altaveus que van aconseguir tenir,almenys, megafonia). Tota una aventura!
En qualsevol cas, l'Advent va començar de nou al Casal amb el lema "I nosaltres, què hem de fer?". Aquesta pregunta, que apareix en les lectures de la 3a setmana d'Advent ,troba alguna pista en les lectures de cadascuna de les setmanes. En aquesta primera setmana se'ns convida a estar atents. Cal dir que la Leslie havia preparat un vídeo per acompanyar el moment de la processó de la primera espelma de la Corona d'Advent. Amb els problemes tècnics, no el vam poder posar, per tant, el compartim aquí per tots vosaltres:
PREVERES: Enric Puiggròs i Llorenç Puig
MÚSICS: Lluís Jordà ( saxo), Joan Matabosch, Albert Mitjans, Carme Grimalt, Júlia Diaz ( guitarres), Laura León ( violí), Alex Miralles (violoncel) i Eulàlia Serra als cants.
LECTURES:
Lectura del llibre de Jeremies (Jr
33,14-16)
|
«Vindran dies, diu l’oracle del
Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la
de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que
es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el
país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran:
El-Senyor-és-el-nostre-bé.»
|
Lectura de la primera carta de sant
Pau als cristians de Tessalònica (1Te 3,12.4,2)
|
Germans, que el Senyor faci créixer
fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com
nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin
sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre
Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor. |
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
(Lc 21,25-28.34-36)
|
En aquell temps, deia Jesús als
deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la
terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar
embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que
sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà.
Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una
gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè
molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»
HOMILIA: Un any més...és Advent. Segurament aquesta seria la manera més habitual de començar un comentari com el d'avui però és la pitjor manera de començar. Expressant-nos així "un any més..." no deixem d'afirmar que ens situem en una mena de roda cronològica de fets que ja coneixem, que ja sabem com comencen i com acaben, que ja hi estem acostumats, que no ens agafa per sorpresa...si això és així, potser ens toca reconèixer que no estem vivint l'Advent, que no l'entenem.
Hi hauria tres paraules que ens poden donar una clau interessant: renéixer; refermar i estigueu atents. Paraules que apareixen en les lectures d'aquesta setmana. Certament, l'Advent comença cada any, és l'inici de l'any litúrgic i semblaria que res de nou està succeint; però no podem obviar que la nostra història personal sí que canvia d'un any a l'altre; la nostra mirada cap a Déu, cap a la humanitat, cap al nostre interior és diferent i, per tant, Advent esdevé temps per contemplar i contemplar-nos, per recomençar i fer renéixer en nosaltres una fe molt més ferma, més profunda, més confiada. Esdevé temps d'estar ben atents a tot allò que en el nostre aquí, avui i ara se'ns diu a la llum de de l'evangeli. Advent no és repetir la història de nou. És refer-la novament i, sobretot, és instal·lar-nos en la docilitat de deixar-nos transformar a una vida nova, a una mirada nova. Estiguem atents!
Montse
|
