Informe missa dia 26 de gener de 2013

Amics!!

Arriba l'informe una mica tard...el cap de setmana va ser molt intens per a un bon grup de membres de la comunitat i ha fet que tot plegat s'endarrerís una mica. El divendres 25 i el dissabte 26 es celebraven les Confirmacions a Sant Ignasi i a Casp. Dues cerimònies ben maques en les que vam pregar per la nostra comunitat del Casal que ha acollit, durant un curs i mig, el procés catequètic d'aquests nois i noies. A més, el mateix dissabte s'iniciava una trobada de Joves Loiola i també, una trobada dels Universitaris Loiola. Ens consta que les dues trobades van anar molt bé.

I per cert, estrenem nou voluntari per elaborar cada setmana el PPT de les lletres de les cançons. L'Abel Chías - de l'equip de monitors de Joves Loiola- s'ha ofert en aquest sentit. Gràcies!!!

I ara, el resum de l'Eucaristia del dissabte:

PREVERES: Jaume Flaquer i Joaqui Salord

HOMILIA: El Joaqui, buscant de crear un ambient participatiu, va agafar el micròfon de mà, per així tenir més mobilitat i poder apropar-se a tots abans de parlar-nos. Va començar a explicar-nos que la lectura de l'evangeli d'avui era l'inici de l'Evangeli de Lluc i que l'inici de tot evangeli era sempre molt important perquè marcaria el desenvolupament i l'enfoc de l'evangeli sencer. I que la idea principal que l'evangelista transmet a l'inici del seu relat, és fonamental tanmateix per entendre allò que ell mateix col·loca com a idea central del seu missatge, idea que es mantindrà en el rerefons de tot l'evangeli... 

Així, si la setmana passada, va ser l'inici de l'evangeli de Joan, amb les Noces de Canà com a inici de la vida pública de Jesús, amb el símbol de la transformació de l'aigua en ví; aquesta setmana és Lluc qui inicia el camí públic de Jesús amb la idea també de transformació que Jesús planteja en el fragment de l'evangeli que després ens va convidar a llegir en veu alta a tots plegats... 

Jesús, ens deia el Joaqui, no va venir a donar cap lliçó ni a instaurar cap religió. Va venir a transformar, la vida en Vida Nova. I ens ho va ensenyar de moltes maneres al llarg dels evangelis. Una va ser aquesta que avui llegíem a l'evangeli mateix, i que ens va demanar llavors llegíssim tots junts en veu alta, primer, pensant que érem Jesús mateix, i, més tard, en un segon moment, com si fóssim nosaltres mateixos qui obríem el llibre d'Isaïes i llegiem...: 

"L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, m'ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l'any de gràcia del Senyor". Lc 4, 18-19.

En acabar de llegir el text, el Joaqui ens va recordar que de la mateixa forma que Jesús va dir que en aquell moment que Ell havia llegit el text es complien en Ell les paraules d'Isaïes esmentades anteriorment; igualment, en aquell moment en que nosaltres havíem llegit el text, penséssim que també es feien realitat dins nostre les paraules del profeta: "l'Esperit reposa sobre nosaltres, i ens ha enviat a....". 

El Joaqui havía aconseguit llavors, ja no només fer-se partícep materialment, amb el micròfon i la proximitat, sinó fer-nos partíceps espiritualment a tots plegats de l'evangeli del dia i de la importància del mateix...

I va remarcar, llavors, que "la Nova Vida de la que Jesús ens parla és: portar la Bona Nova als desvalguts, alliberar els captius, retornar la llum als cecs, deixar en llibertat els oprimits, i proclamar l'any de gràcia del Senyor". Vet aquí la mostra clara del camí que ara ja sabem hem de seguir si volem estar a prop de Jesús i fer-lo present en aquest nostre món.

Abans de finalitzar, va fer també esment de la 2ª lectura, que ens venia a recordar com el Cos de Jesús i de l'Església està fet de molts i diferents membres, però cap ni un no és menystingut.  És més: tots són/som necessaris, en la nostra unicitat i particularitat, per a construir en aquest món l'exemple de Vida que Jesús ens va venir a ensenyar i regalar. I ens va fer una crida: "cal que ens descobrim en aquesta unicitat".  

Com anem fent al llarg d'aquest temps litúrgic, diverses persones varen sortir a fer una pregària donant testimoni de la seva vivència de la missió que estan duent a terme.

Fins dissabte vinent!

Mercè Mariné

Informe missa dia 19 de gener de 2013

Amics!!

Avui comencem el dia encara amb el bon regust que ens va deixar la celebració d'ahir. Va ser, senzillament, impressionant! Ens van acompanyar el grup Twocats pel Gospel i varen ser ells els qui van liderar tota la part musical de la celebració, amb el suport del Xavi Casanovas i la Laura León ( que formen part de l'equip de músics del Casal). La Sònia, com a directora del grup, va proposar un repertori que va ajudar a fer de l'Eucaristia una autèntica festa, amb moments de silenci i pregària ben preciosos i amb moments d'esclat també espectaculars. Teníem també ahir una setantena de joves d'ESO i Batxillerat que havien estat tota la tarda fent voluntariat. La sorpresa de trobar-se aquesta ambientació musical va ser, per a ells, un regal. Agraïm, des d'aquest espai, la col·laboració dels Twocats pel Gospel i desitgem repetir aquesta experiència de tant en tant.

També vam tenir l'oportunitat d'escoltar el testimoni del Teo Mellén i l'Helena Roig, la Carme Grimalt i el Lluís Pagès que es feien ressò de com viuen la missió.

PREVERES: Jaume Flaquer i Enric Puiggròs

HOMILIA: seguim amb el nostre lema "Feu el que Ell us digui" en una setmana en la que tenim davant una escena ben coneguda: les noces de Canà. Certament, d'aquest passatge se'n poden fer interpretacions diverses, algunes d'elles fonamentades en la màgia, centrades en una acció espectacular de Jesús. Tanmateix, intentem fer-ne una interpretació diferent. El que provoca l'acció de Jesús és, de fet, una transformació de la realitat cap a millor; una manera d'estar present que canvia la situació que viuen les persones i que la fa molt més agradable. Potser avui ens toca preguntar-nos si també nosaltres som agents transformadors de la realitat o si vivim deixant-nos transformar profundament. I encara un matís més enllà: a voltes,sense preparar-ho ni buscar-ho, deixem que la realitat es transformi sense intervenir-hi,només amb la senzillesa de deixar fer l'Esperit..quan això passa, quan deixem que l'acció de l'Esperit flueixi en diem comunió.

Bona setmana a tots!

Montse

Informe missa dia 12 de gener de 2013

Estimats!

Després del període de vacances de Nadal, recomencem de nou les nostres celebracions al Casal. Inici de temps ordinari en el que la comissió de litúrgia proposa com a lema "Feu tot el que Ell us digui". Vam trobar, al costat de l'altar, un altaveu perquè, tal com ens va explica el Jaume, al llarg d'aquest temps, es produirà en les lectures dominicals una dinàmica que podríem definir com parlar-escoltar o  cridar-respondre. Al llarg de tot aquest temps litúrgic hi haurà una invitació clara a la missió, a fer el que aquest Jesús, que fa ben poc naixia de nou entre nosaltres, ens proposa. Escoltarem la seva veu? Respondrem? Per aquest motiu, en el moment de les pregàries, diverses persones del Casal van explicitar quina missió estan duent a terme i com la viuen, concretament aquest dissabte vam escoltar la Leslie ( en relació al Postmissa), el Luis ( com a monitor del CIM) i el Nacho i la Miriam ( com a membres de CVX).

PREVERES: Jaume Flaquer, Francesc Roma i Joaqui Salord

MÚSICS: Júlia Diaz, Carme Grimalt i Albert Mitjans ( guitarres), Victor Jordà (bateria) i una servidora als cants.

LECTURES

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Lectura de la carta de sant Pau a Titus (Tt 2,11-14.3,4-7)

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé. Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,15-16.21-22)

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.» HOMILIA: El Jaume ens va convidar a fer, de tota l'homilia, un espai de pregària i de record d'algun moment vital important. Ens deia: "Intenta recordar quina ha estat la paraula que ha marcat un abans i un després en la teva vida". Aquestes lectures parlen d'una paraula que és transformadora, que canvia el rumb de la vida. Isaïes anuncia una bona nova: aquí teniu el vostre Déu! i a l'evangeli, en aquest diumenge que celebràvem el Baptisme del Senyor, s'assenyala Jesús i se li diu: "Ets el meu Fill, el meu Estimat, en tu m'he complagut".És en aquest moment que aquest Jesús que sortí del seu poble i que anà a batejar-se al Jordà és reconegut i anunciat per Déu. És a partir d'aquest instant que Jesús comença a caminar en la missió: comença a portar la bona nova als pobres i als captius la llibertat.  Mirem ara la nostra vida, la crida de Déu que puguem haver sentit, escoltat, respost...ha estat Paraula transformadora en la meva història personal? Trobem en Jesús algú que també ens asssenyala i es complau en nosaltres? Doncs, certament, avui dia també hi ha moltes persones que, en la senzillesa, en la discreció, en els gestos més quotidians, són també capaces de respondre un SÍ i de ser altaveu a la missió donada per Déu; a fer realitat el lema que  tot aquest temps ordinari proposa: Feu el que Ell us digui!! Per això va ser ben bonic escoltar els testimonis plens de naturalitat de la Leslie, del Luis, del Nacho i la Miriam ...quantes vegades ens pensem que com més gran i impressionant és l'acció que un fa, més valor té...i potser el més gran i impressionant és la capacitat d'escoltar i de respondre..i després, que cadascú faci el que millor sàpiga i pugui fer. Un altre exemple bonic d'aquesta escolta i d'aquesta resposta va ser també la intervenció de la Manon ( no estic segura si s'escriu així el seu nom). Una noia adulta que, des d'una gran proximitat i senzillesa, va compartir la seva opció per entrar a formar part de la comunitat cristiana rebent el sagrament del Baptisme properament. Va arrencar els aplaudiments de la gent. En fi, potser al llarg d'aquest temps podem dedicar-nos a això: escoltar i no deixar d'escoltar...i respondre i no deixar de respondre. Bona setmana! Montse

s

Missa del Gall 2012

Amics!

Bon any! Hem estat un parell de setmanes sense poder publicar els tradicionals informes de les misses. El final de trimestre sempre és trepidant i no ha deixat cap respir per poder elaborar el resum. En qualsevol cas, l'Advent és temps d'espera i això és el que hem fet també amb els informes: esperar!!

El Nadal ha estat celebrat al Casal en dos moments diferents: la missa del Pollet i la missa del Gall. Ambdues amb molta assistència de gent i ben maques i viscudes. 

Avui traslladem l'homilia que el Francesc Padrosa va compartir a la missa del Gall. Fem-ne una lectura en clau de pregària, posant-hi el ritme, l'entonació i els silencia oportuns, tal com va fer el Francesc en aquella mitjanit: homilia preciosa, que convidava a una profunda pregària i invitava a una silenci impressionant.

" Segons el relat de Lluc, és el missatge de l'Àngel als pastors el que ens ofereix les claus per llegir des de la fe el misteri que s’amaga en un nen nascut en estranyes circumstàncies als afores de Betlem. 

És de nit. Una claredat desconeguda il•lumina les tenebres que cobreixen Betlem. La llum no baixa sobre el lloc on es troba el nen, sinó que envolta els pastors que escolten el missatge. El nen queda ocult en la foscor, en un lloc desconegut. Cal fer un esforç per descobrir-lo. 

Aquestes són les primeres paraules que hem d'escoltar: «No tingueu por: Us anuncio una Bona Notícia que portarà a tot el poble una gran alegria». És una cosa molt gran el que ha succeït. Tots tenim motius per alegrar-nos-en. Aquest nen no és de Maria i de Josep. Ens ha nascut a tots. No és només d'uns privilegiats. És per a tothom. Els cristians no hem d'acaparar aquestes festes. Jesús és dels que el segueixen amb fe i dels que l'han oblidat, dels qui confien en Déu i dels que dubten de tot. Ningú no està sol davant les seves pors. Ningú no està sol en la seva solitud. Hi ha Algú que pensa en nosaltres. 

Així ho proclama el missatger: «Avui us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor». No és el fill de l'emperador August, dominador del món, celebrat com a salvador i portador de la pau gràcies al poder de les seves legions. El naixement d'un poderós no és bona notícia en un món on els febles són víctimes de tota classe d'abusos. Aquest nen neix en un poble sotmès a l'Imperi. No té ciutadania romana. Ningú espera a Roma el seu naixement. Però és el Salvador que necessitem. No estarà al servei de cap Cèsar. No treballarà per cap imperi. Només buscarà el regne de Déu i la seva justícia. Viurà per fer la vida més humana. En ell hi trobarà aquest món injust la salvació de Déu. 

On és aquest nen? Com el podem reconèixer? Això diu el missatger: «Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». El nen ha nascut com un exclòs. Els seus pares no li han pogut trobar un lloc acollidor. La seva mare l'ha infantat sense ajuda de ningú. Ella mateixa s'ha valgut, com ha pogut, per embolicar-lo amb bolquers i posar-lo en una menjadora. En aquesta menjadora comença Déu la seva aventura entre els homes. No el trobarem en els poderosos sinó en els febles. No està en les coses grans i espectaculars sinó en el pobre i petit. Hem d'escoltar el missatge: anem a Betlem; tornem a les arrels de la nostra fe. Busquem Déu allà on s'ha encarnat. 

Aquest Nen nascut a Betlem és el punt de la creació on la veritat, la bondat i la proximitat carinyosa de Déu vers les seves creatures apareix de manera més tendra i bonica.Sé molt bé quant els costa avui a moltes persones trobar-se amb Déu. Voldrien creure veritablement amb Ell però no saben com fer-ho. Desitjarien poder-li pregar, però ja no els queda res en el seu interior. Nadal pot serprecisament la festa dels qui se senten allunyats de Déu.

En el cor d’aquestes festes en les que celebrem el Déu fet home, hi ha una crida que tots, absolutament tots podem escoltar:«Quan ja no tinguis qui et pugui ajudar, quan no vegis cap sortida, quan pensis que tot està perdut, confía en Déu-Infant. Ell està sempre vora teu. Ell t’entén i et dona suport. Ell és la teva salvació».  La fidelitat i la bondat de Déu estan per damunt de tot fins i tot d’allò personal i social que no sembla tenir solució. 

En aquest Nen nascut a Betlem, Déu ens regala  un tornar a començar de nou   Sé que les festes de Nadal no són festes fàcils. Els qui estan sols, senten aquests dia  amb més cruesa la soledat. El desnonats o sense sostre mirarant nostàlgics una finestra il·luminada de la que surt una cançó de Nadal. La parella en la què es va apagant l’amor, sent encara  més la seva impotència per fer reviure aquella tendresa que un dia va il·luminar les seves vides.Sé també que aquests dies és fàcil sentir dins de l’ànima la nostàlgia d’un món més humà i feliç que els homes som incapaços de construir.En el fons, tots sabem que, al marge  d’altres moltes coses , no som més feliços perquè no som més bons.  

Doncs bé, Nadal ens recorda que malgrat la nostra aterradora superficialitat i sobre tot , del nostre inconfessable egoisme, sempre hi ha en nosaltres un racó secret en el que encara és possible escoltar una crida que ens convoca a trobar un Infant faixat amb bolquers i reclinat en una menjadora… un Infant que per nosaltres és la força i comprensió de Déu."

Bon any a tots i unes santes festes!

Montse