dimarts, 26 de març del 2013

Any 2013: Diumenge de Rams



Amics!

Després d'una aturada "quaresmal" d'aquesta edició, agafem de nou el ritme! Dissabte passat, preciosa celebració de Rams al Casal. Vam poder rebre una benedicció solemne de mans del Jaume Flaquer i del Joaqui Salord. Molts ens vam aplegar al Casal omplint part de la vorera del carrer Balmes i tota la longitud del passadís fins a tocar a la porta de la capella. Ben bonic!

PREVERES: Jaume Flaquer i Joaqui Salord.

MÚSICS: Júlia Diaz i Xavi Matabosch ( guitarres), Lluis Busto ( baix), Marc Mitjans ( Bateria), Lluís Jordà ( saxo), Eulàlia Serra ( veu) i una servidora als cants.

HOMILIA ( transcrivim textualment la preciosa homilia del Jaume):

L’evangeli de Lluc és l’evangeli de la misericòrdia de Jesús. Normalment aquell que pateix ha de ser consolat pels altres. Quan sabem que un amic s’està morint, de càncer per exemple, anem a veure’l per consolar-lo; quan algú ha tingut una desgràcia ens hi fem propers...

La Passió de sant Lluc presenta un escenari invers. Jesús va cap a la seva mort compadint els altres. Consola Pere amb la seva mirada després de que aquest l’hagi negat tres vegades, consola les dones de Jerusalem que són en el camí cap el calvari, consola i perdona el bon lladre, i finalment perdona tota la humanitat pronunciant amb solemnitat aquell: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que fan”. 

Aquests quatre episodis solament es troben a Lluc. Jesús ens revela el rostre misericordiós de Déu com cap altre evangelista. Per això, també a Lluc trobem la paràbola de l’ovella perduda, la del bon samarità, la del fill pròdig, i el perdó a Zaqueu. Ara bé, no ens enganyem: és una misericòrdia exigent perquè Lluc denunciarà els qui no tenen aquesta misericòrdia, els rics i els fariseus. Lluc és l’evangelista del passatge del ric Epuló, i de les malaurances contra els rics...

A la passió, Jesús ha estat capaç de consolar perquè ell mateix ha estat consolat per Déu a l’hort de les oliveres. Amb una angoixa terrible i una suor com de sang és visitat per un àngel que el permetrà de prendre forces i de dir: “que es faci la teva voluntat i no la meva”.

Fixeu-vos els 3 últims diumenges: 1) Jesús té misericòrdia d’una figuera que segur que no donarà fruit perquè no n’ha donat en els últims anys. Es una misericòrdia malgrat que no hi hagi cap esperança aparent. 2) La paràbola del fill pròdig. 3) Jesús amb la dóna adúltera...
Què afegeix la passió a aquesta història de Jesús de misericòrdia pels més febles?: una misericòrdia en el sofriment i no solament com la misericòrdia del Senyor feudal. El perdó de la dona adúltera, la proximitat vers els leprosos i cecs, i l’anada a buscar l’ovella perduda podrien, tot i essent exemplars, no ser més que la misericòrdia exemplar d’un jutge o d’un rei envers els seus súbdits que no és massa afectat pels seus afers. Però la misericòrdia de Jesús a la creu va molt més enllà. Es la del just que és tractat injustament, és la misericòrdia del que ja ha rebut en una galta i para després l’altra...
Una amor així no pot ser d’un altre que el de Déu.

Bona Pasqua a tots! 

Montse